GADGETS
JORDI SABATÉ

‘Tablets’: entre l’agonia i la transfiguració

Sorgit el 2010 gràcies a l’iPad, el sector de les tauletes cau en vendes des de mitjans del 2014, si bé la seva influència es nota tant en telèfons com en ordinadors

‘Tablets’: entre l’agonia i la transfiguració / I.V. Zoom

Quan va nèixer el primer iPad, el seu pare ideològic, Steve Jobs, va cridar orgullós que havia començat l’era post-PC. El ja difunt fundador d’Apple es referia a la idea que la tauleta era un invent que qüestionaria l’existència dels ordinadors amb teclat, almenys entre l’ampli sector de la població que no en feia un ús professional. La idea que Jobs volia transmetre era que si la majoria de nosaltres només volem navegar per internet i escriure quatre missatges, és molt millor tenir una tauleta que un ordinador, que a més és més car.

Encara que no va ser Apple sinó Microsoft qui es va inventar les tauletes, va ser sota la denominació d’iPad que aquest dispositiu va adquirir la seva forma comercial i es va convertir, des de la seva aparició el 2010 fins al 2014, en un gran èxit de vendes. Però a mitjans del 2014 els resultats es van invertir i les vendes van començar a caure, més enllà de la típica estacionalitat marcada pel Nadal i l’estiu. Aquesta tendència no es va produir només en l’iPad, sinó que la resta de models que havien nascut per competir amb el producte d’Apple també la van experimentar.

Des del 2014, quan les vendes totals de tauletes de totes les marques van arribar al rècord de 229,6 milions d’unitats, aquesta xifra ha anat caient, d’una manera més o menys suau al principi i després més pronunciada. Per exemple, la caiguda del 2016 respecte al 2014 és de més de 55 milions d’unitats, gairebé el 25%. Respecte al 2015, les vendes es van reduir prop d’un 16%.

Per a l’iPad, que continua sent líder en aquesta gamma de models, la caiguda ha significat vendre un 19% menys en unitats, i un 22% menys en ingressos, que el 2015. Per a Samsung i el seu Galaxy Tab, l’eterna competidora, la caiguda ha sigut de l’11%, però encara està per darrere de l’iPad en vendes. Totes aquestes dades les ha recopilat la consultora IDC, que fa poc ha publicat un complet informe.

D’aquest mateix estudi cal fixar-se, però, que el nombre de llars que tenen una tauleta continua creixent d’una manera sostinguda (ja n’hi ha a més de la meitat de les cases d’Europa i els Estats Units). Aquesta dada pot fer pensar que el problema de les tauletes no és la falta d’acceptació, sinó la baixa taxa de recanvi respecte a altres dispositius com el telèfon mòbil o el portàtil, que poden estar exposats a cops, obsolescència programada o a un ús més intensiu.

Un article de la revista Quartz de l’any passat ja mostrava com, des del 2014, les vendes trimestrals experimenten una caiguda sostinguda, mentre que el recanvi anual de tauletes es desploma precipitadament. ¿Vol dir això que estan tan ben fetes que duren més que un cotxe de l’època soviètica? No exactament.

A favor seu hi juga el fet que no estan sotmeses a l’estrès d’actualitzacions que pateixen els smartphones -en bona part perquè els fabricants ja se’n preocupen poc- i, per tant, la seva obsolescència, mesurada sobretot per la velocitat de la memòria RAM i la definició de pantalla, triga més a arribar. També que l’ús que se’n fa sol estar molt limitat a llegir notícies i intervenir en xarxes socials, de manera que no se’ls exigeix gaire.

Però també és molt possible que aquesta actualització del parc de tauletes -tan desitjada pels fabricants- no s’arribi a produir mai, i les velles siguin substituïdes per altres productes més moderns, que precisament es van inspirar en les seves grans pantalles i el seu poc pes per triomfar. En concret, no és descartable que la gamma gran dels telèfons intel·ligents estigui devorant ja el mercat de les tauletes. Potser això explica les bones vendes de l’iPhone 7 Plus, que amb una pantalla de 5,5 polzades se situa a mig camí entre l’iPad Mini (al qual canibalitza) i l’iPhone 7. També n’és un exemple l’accidentat model de Samsung Galaxy Note 7.

L’iPhone 7 Plus reuneix, per exemple, una bona pantalla, que permet llegir i escriure, amb la portabilitat d’un telèfon mòbil. Respecte a això, l’informe d’IDC indica que un dels pocs fabricants que augmenten les seves vendes de tauletes és Huawei (+43%), i ho fa gràcies al fet que els seus dispositius poden connectar-se en moviment a les xarxes 4G i 3G.

D’altra banda, també els ordinadors s’han llançat a l’abordatge del mercat de tauletes mitjançant una transfiguració en els anomenats convertibles, que són en realitat tauletes potents a les quals es pot treure i posar un teclat. Els convertibles, entre els quals destaca la gamma Surface Pro de Microsoft, uneixen la lleugeresa de la tauleta a la potència d’un PC i la comoditat d’escriure amb el seu teclat. En aquest sentit, la mateixa Apple, en la seva aposta per l’iPad Pro, al qual es pot connectar un teclat, ja es pot veure també en aquest sector.

Segons Ming-Chi Kuo, analista de KGI Securities i expert en productes d’Apple, l’iPad Mini desapareixerà aviat i serà substituït per un convertible de 10 polzades: així morirà l’últim iPad clàssic i es condemnarà la resta de models a la transfiguració o bé en mòbils grans o bé en ordinadors petits. Potser les tauletes desapareixeran aviat, però no hi ha dubte que han deixat empremta.