TECNOLOGIA
JORDI SABATÉ

Adéu a l'Eee, apòstol de l''era post-PC'

Aquest miniordinador, o netbook, va ser considerat un pont entre el portàtil i la tauleta

Adéu a l'Eee, apòstol de l''era post-PC' Zoom

Asus ha anunciat que el 2013 suspendrà la fabricació del llegendari Eee PC, estrella dels miniportàtils de baix preu, també coneguts com a netbooks , i se centrarà en el llançament de tauletes. Amb aquesta decisió, la companyia taiwanesa posa fi a un dels invents més interessants dels últims deu anys, tot i que més per les seves implicacions socioeconòmiques que per la seva rellevància tècnica, que va ser escassa.

Per a l'Amèrica rural

Els netbooks van ser un concepte pont en diversos sentits. En essència es tractava d'ordinadors petits i pobres en recursos, però amb connexió a internet i un preu d'acord amb els materials de què estaven fets: plàstic i un sistema operatiu arcaic adaptat de Windows XP, o bé una distribució de Linux molt limitada. Així, destacaven pel preu, inferior als 300 dòlars, i per la lleugeresa, ja que amb prou feines pesaven més de 300 grams. Per a moltes persones simbolitzaven la culminació de l'ordinador portàtil, que es posava a l'altura de l'aleshores emergent iPhone i la seva revolució dels smartphones . No obstant això, si van triomfar no va ser per la perfecció tecnològica -estaven molt lluny de ser un aparell ben fet- sinó gràcies al seu baix preu.

Per a l'Amèrica rural de l'Oest Mitjà, que arribava a la revolució tecnològica enmig de la greu crisi del 2007-2008, aquells ordinadors que semblaven de joguina i tenien un cost gairebé irrisori van ser la porta d'entrada a l'era de les telecomunicacions. Aquest és el primer sentit en què els netbooks van ser un pont.

Mirar a Occident

El segon pont el van proporcionar a Asus, una desconeguda companyia taiwanesa que de la nit al dia va irrompre als EUA i, per extensió, a tot el món gràcies al seu producte estrella i símbol indiscutible dels netbooks : l'Eee PC. En això hi va intervenir un segon actor fonamental: la cadena de grans magatzems populars Walmart.

Els executius de Walmart van veure des del primer moment el gran potencial d'aquell producte i es van assegurar un contracte de distribució en exclusiva amb Asus, de manera que els magatzems de la gent pobra dels EUA evangelitzarien digitalment les classes més afectades per la crisi. L'èxit va ser tan gran que el fenomen va tenir una tremenda repercussió mundial.

Tot d'una, Asus no era una altra companyia asiàtica que feia imitacions de mala qualitat de la tecnologia americana sinó la mostra que l'Orient anava avançat conceptualment en l'era digital i sabia el que necessitava la massa millor que els grans fabricants occidentals, més inclinats cap a l'ús corporatiu dels ordinadors.

Mala experiència

Els netbooks van suposar una de les grans fites de la colonització tecnològica de la gent normal en uns anys en què a les cases hi havia un sol ordinador de sobretaula que utilitzaven tots els membres de la família. Era un temps en què la informàtica mòbil era impensable per a moltes persones i només uns quants privilegiats, generalment de l'entorn laboral, podien gaudir-ne gràcies als cars portàtils o a aparells com les BlackBerry i els iPhone.

Tot d'una els petits ordinadors, que també es van animar a fabricar altres marques com Acer, permetien als ciutadans pobres acostar-se a l'entorn digital per uns quants dòlars -i amb això introduir els seus fills en l'era d'internet- i a les classes mitjanes tenir un portàtil de butxaca que emulés en certa manera els avantatges dels smartphones .

No obstant això, la realitat era que els netbooks , Eee PC inclòs, mai van deixar de ser grolleres adaptacions. La pantalla era massa petita, el processador, limitat, la memòria, mínima, i si bé s'adaptava decentment a la distribució de Linux, incloïa pocs programes i la necessitat de buscar-ne de nous a la xarxa era una cosa molesta per a un usuari novell. Molts introduïen versions il·legals de Windows XP, cosa que empitjorava l'experiència d'usuari.

La urpada de l'iPad

Al final, els netbooks van acabar servint per parlar per Skype amb la família quan es viatjava a l'estranger, utilitzant la wifi de l'hotel, o per fer petites navegacions per internet. Però si més no com a concepte sí que van impulsar la indústria a pensar que havia arribat el final de la informàtica pesant -portàtils inclosos-, i que en el futur la lleugeresa seria la clau.

Van convèncer els fabricants que calia centrar-se en un nou concepte d'aparell informàtic: la tauleta amb pantalla tàctil. Després dels netbooks , la següent revolució va ser la de l'iPad i la seva era post-PC , que Apple es va esforçar a publicitar.

El públic ha optat massivament per les tauletes i s'ha oblidat dels netbooks , que van tenir una efímera carrera que va durar tot just dos anys, entre el 2008 i el 2010. El 2010 el conseller delegat d'Asus, Jerry Shen, ja va dir que l'iPad qüestionava el futur de l'Eee PC. Avui se sap que l'ha enterrat.