ALBERT MARTÍN

El sector de la salut escurça la distància amb el turisme

El seu pes en el PIB s’acosta al de l’hostaleria i la restauració, i va creixent en llocs de treball, salaris i facturació

El sector de la salut escurça la distància amb el turisme Zoom

Durant el seu llarg adeu a la crisi, l’economia catalana s’ha acostumat a combinar bons creixements del seu PIB i caigudes en la taxa d’atur. Els dos indicadors, però, s’han vist sempre enfosquits per un argument idèntic: en una part important responien a la puixança del sector serveis, depenent sobretot del turisme i generador d’ocupació d’escassa qualitat.

Aquest contrapunt segueix marcant el dia a dia del debat econòmic i qüestionant els fonaments de la recuperació actual. En aquest context pren especial significació l’estudi presentat per la Cambra de Comerç de Barcelona respecte al sector de les ciències de la vida i de la salut (denominat CVS per les seves sigles). Aquest àmbit econòmic agrupa la indústria farmacèutica, que té a Catalunya els principals actors d’Espanya, la puixant biotecnologia, les tecnologies mèdiques i altres empreses subministradores del sector.

El volum de negoci del sector va arribar en l’últim any amb dades disponibles (el 2014) als 15.569 milions. Això va representar un 3,2% de la facturació del conjunt de l’economia catalana. Aquest percentatge adquireix la seva dimensió quan es compara amb el que va facturar en aquell exercici el sector turístic: 18.489 milions, un 3,8% de la facturació de tota l’economia.

L’estudi està elaborat amb dades oficials, tant de l’INE com de l’Idescat. Cal tenir en compte que en la facturació que s’atribueix al CVS no s’hi inclou el sector hospitalari, que faria augmentar la xifra. Igualment, el sector del turisme inclou hostaleria, bars i restauració -que lògicament tenen una part de vendes que no té a veure amb els turistes-, però deixa fora aspectes com el comerç (on els visitants tenen un pes), el transport i les agències de viatges. “Són les dades més actuals de què disposem perquè, com més desagregades, més endarrerides són”, explica Joan Ramon Rovira, responsable d’estudis econòmics de la Cambra.

La fortalesa de les ciències de la vida i la seva proximitat al turisme és especialment rellevant perquè la distància entre els dos sectors s’està escurçant: el 2011 el sector CVS tenia unes vendes de 13.166 milions i el turisme arribava al que aleshores era el seu rècord, 19.170 milions. És a dir: en només quatre anys, les bates blanques van passar d’equivaler el 68% del turisme a un 84%. En efecte, les vendes totals de l’economia catalana van caure en aquells quatre anys més d’un 2%, el turisme ho va fer més d’un 3%, però les ciències de la vida van créixer un 18%.

Rovira explica que el que reflecteix l‘estudi és “una realitat vigent i possiblement accentuada”. Segons explica, les dades dels diferents subsectors que integren el món de les CVS fan pensar que el creixement va a més. “Ho podem veure en les operacions de sortida a borsa, per exemple: amb tota seguretat s’estan acostant”, referma. Rovira admet que el 2014 no va ser un any especialment bo per al turisme català, com sí que ho han sigut els posteriors, però, malgrat això, afirma que la tendència de l’estudi es confirma: “El subsector de la biotecnologia creix al 20%, tot i que és cert que tot depèn del punt de partida i que ni farmàcia ni tecnologies mèdiques creixen tant”. Aquest expert afegeix que les dades de l’augment de contractació corroboren la bona dinàmica.

L'aportació catalana Zoom

L'aportació catalana / Idoia Vallverdú

Però la facturació no és l’únic indicador que parla de la bona salut del sector de les ciències de la vida. L’evolució de la seva ocupació entre el 2011 i el 2014 també fa pensar: en aquest temps el sector va passar de 43.000 a 51.000 treballadors, una xifra que suposa un augment del 18%. El conjunt de l’economia catalana va perdre en aquell temps un 7% d’empleats i el turisme també ho va notar: en aquell quadrienni, va passar de 209.000 a 186.000 treballadors, amb una caiguda de l’11%.

Si les diferències de contractació són importants, encara són molt més acusades les diferències si mirem els nivells salarials. Al sector farmacèutic, un treballador cobrava 57.200 euros de mitjana el 2014, una xifra que pràcticament duplicava la mitjana de l’economia catalana i duplicava sobradament la del sector turístic. A més, el sou mitjà havia augmentat un 55% des del 2000.

En el turisme, com és sabut, la diferència és gran. El sou era de 22.700 euros, netament inferior a la mitjana, i havia caigut un 5% des dels 23.900 euros de l’any 2000. Aquestes magnituds queden lluny d’altres subsectors de ciències de la vida i la salut: el farmacèutic és el que millor paga, però tant el sanitari (41.200 euros) com el de la recerca i el desenvolupament (37.000 euros) estan molt per sobre dels sous dels serveis.

Per mirar d’esbrinar cap on va el futur d’aquest sector potser cal veure els seus principals actors. Els grans grups farmacèutics catalans han superat amb diferent fortuna la recent crisi econòmica. Grifols, el més gran de tots, l’ha aprofitat per reforçar la seva posició comprant altres empreses a l’estranger, especialment als Estats Units, i s’ha impulsat fins a convertir-se en la setena empresa de Catalunya, i la primera d’origen familiar. Des del 2012, aquesta multinacional ha disparat els seus ingressos un 54%.

Dades en relació amb el turisme Zoom

Dades en relació amb el turisme / Idoia Vallverdú

Però per darrere no tots han tingut la mateixa sort. Almirall encara no ha tret partit a la seva multimilionària venda del negoci respiratori per més de 1.500 milions d’euros, i els seus resultats són dubitatius. Per a aquest 2017 preveu un creixement suau que estarà aproximadament en línia amb el que creixi el PIB (aproximadament un 3%, segons les previsions més recents). Hi ha una incertesa similar amb el grup Ferrer, la més opaca de les farmacèutiques catalanes, que va superar el 2015 dos exercicis consecutius de caigudes i semblava haver deixat enrere el pitjor.

Esteve, per contra, sí que remunta. Mentre avança en les seves prometedores investigacions sobre diferents analgèsics, la companyia espera créixer un 15% aquest any i en els seus plans ja hi ha intentar facturar 1.500 milions el 2019. L’any passat tot just va obtenir unes vendes de 1.050 milions.

A Indukern les coses van a bon ritme: l’empresa dels Díaz-Varela va augmentar vendes en un 9% durant el 2015 i ha anunciat que vol seguir creixent de manera orgànica i inorgànica. Comparteix optimisme Uriach. Tot i que molt més petita que les quatre grans, acumula creixements per sobre del 10% i espera l’any vinent arribar als 170 milions de vendes el 2017, una xifra que suposaria un increment de l’11%. L’èxit d’aquesta empresa es basa en el boom dels productes de consumer health (els que es venen sense recepta, els complements alimentaris, l’homeopatia, etc.), un segment que creix a dos dígits i que fa cinc anys representava el 22% de totes les vendes farmacèutiques i ara ja arriba al 30%.

Aquest repàs no hauria d’oblidar les empreses de material mèdic, que tenen en Werfen un dels seus principals exponents. La companyia que presideix Jordi Rubiralta va augmentar vendes prop d’un 5% l’any passat, tot i que els beneficis es van mantenir plans.

La biotecnologia permet ser més optimistes en aquesta particular cursa amb l’empori del sol i la platja. Com explicava recentment en aquestes pàgines el director de la Fundació Bosch i Gimpera, Jordi Naval, Barcelona s’ha convertit en un pol d’atracció internacional en aquest sector. Les empreses catalanes destinen actualment 200 milions d’euros a la investigació i gran part d’aquests diners procedeixen de l’estranger.

Les diferències es redueixen Zoom

Les diferències es redueixen / Idoia Vallverdú

És precisament aquesta tasca, la de la recerca, el desenvolupament i la innovació, la que col·loca el sector farmacèutic en una dimensió inabastable per al turisme. Perquè és el sector que més inverteix en aquest apartat, amb 305 milions, el que era aleshores exactament un terç de la inversió total en recerca. Això, segons reiteren els experts, és la clau en la subsistència d’una empresa. Segons les dades recopilades per la Cambra de Comerç de Barcelona, les farmacèutiques queden per davant de l’automoció, els serveis professionals (que inclouen les enginyeries o l’arquitectura) i les tecnologies de la informació i la informació, que són els altres sectors que lideren la recerca a Catalunya. Resulta lògic que aquests siguin, precisament, els sectors que tenen més facilitat per exportar.

Hi ha un últim impuls que podria rebre el sector de la salut català provinent d’Europa: Barcelona aspira a ser escollida com a nova seu de l’Agència Europea de Medicaments, un fet que es notaria en tot aquest macrosector. Els últims rumors que hi ha en el sector, però, no són gaire esperançadors. D’una banda s’especula amb el fet que l’elecció d’Emmanuel Macron com a president de França reforça enormement les possibilitats de Lilla. També es parla amb por de la irrupció de Frankfurt en la pugna, un rival temut per la força de la indústria farmacèutica alemanya. Sigui quin sigui el resultat per a la capital catalana, està clar quin és el camí que cal seguir: passa per les bates blanques molt més que no per l’arribada de visitants. I tot i que potser no ho sembla, les dues realitats són cada cop més properes.