TECNOLOGIA
JORDI SABATÉ

Meerkat, l’última víctima de Twitter

L’aplicació d’emissió de vídeo en temps real tanca un any i mig després que Twitter vetés el seu ús i imposés Periscope.

Meerkat, l’última víctima de Twitter / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

La primevera del 2015 una aplicació va estar breument de moda en l’àmbit de la tecnologia global: es deia Meerkatpermetia als usuaris de Twitter gravar vídeos en temps real i emetre’ls com a piulades en la línia de temps perquè els seus contactes els veiessin. La seva popularitat va ser tan gran que aviat Twitter va intuir el perill d’aquell servei: podria monopolitzar l’atenció dels usuaris per sobre de la publicitat que oferia la xarxa. I el que és pitjor: podria ser un instrument publicitari potentíssim sobre el qual Twitter no tindria ni control ni benefici.

En conseqüència, pocs mesos després Twitter va prendre la decisió de tancar l’accés de Meerkat a la xarxa i comprar una altra aplicació similar però menys exitosa: Periscope. La jugada li va sortir bé i la companyia de l’ocellet blau va aconseguir dos objectius d’una tacada: fer de Periscope una de les aplicacions favorites dels tuitaires i ofegar Meerkat, que fa dues setmanes va declarar el seu tancament per fallida de l’empresa desenvolupadora.

Meerkat ho tenia tot a favor fins al veto de Twitter, i cal assenyalar que es va desenvolupar sobre el programari d’aquesta xarxa i amb el seu permís. És a dir, va néixer per crear serveis que Twitter no tenia i que la complementaven, però finalment, quan va demostrar el seu èxit, o precisament per això, l’ocellet blau es va convertir en un corb maligne que va optar per fer-la fora del seu niu.

"L’ocellet blau es va convertir en un corb maligne que va optar per fer-la fora del seu niu"

En va tenir prou després d’adquirir un altre servei similar -Periscope- i controlar-lo per fer-lo exitós. Meerkat s’havia comportat com un bon gregari i havia fet la feina bruta, però abans d’arribar a la meta Twitter el va fer fora de la cursa i va posar el mallot groc a un altre servei, potser més submís i menys ambiciós.

Amb tot, el tancament de Meerkat no cridaria especialment l’atenció si no fos perquè no és, ni de llarg, la primera vegada que Twitter s’aplica aquesta tàctica una mica trinxeraire per acabar amb la competència amenaçadora o molesta. De fet, si ens transportem als inicis de Twitter, es podria dir que el servei recupera certs mals hàbits de joventut. M’explico: quan Twitter va néixer, cap al març del 2006, el servei passava per ser entre auster i espartà.

"No és la primera vegada que Twitter s’aplica aquesta tàctica una mica trinxeraire per acabar amb la competència"

Tenia la gran virtut de l’asimetria comunicacional que fa característic el servei -és a dir, un sol usuari pot arribar a milions alhora amb 140 caràcters-, però poc més. Ràpidament, a mesura que el servei es va veure colonitzat, els seus usuaris van començar a demanar aplicacions que l’enriquissin. Des d’una per a l’escriptori de l’ordinador a altres per programar les piulades i, quan van aparèixer els primers smartphones, una altra per utilitzar Twitter des del mòbil (sí: fa 10 anys no hi havia iPhones).

Twitter va prestar el seu codi perquè terceres empreses desenvolupessin aplicacions complementàries i, en un principi, les va deixar funcionar lliurement, tot dins de l’esperit encara llibertari que imperava en aquells temps en l’economia digital. Però aviat diverses d’aquelles aplicacions es van fer tremendament populars, especialment una anomenada ÜberTwitter, que permetia fer servir la plataforma des dels mòbils.

ÜberTwitter va esdevenir una aplicació imprescindible per a molts usuaris, fins al punt de generar gairebé més valor que la mateixa Twitter a mesura que l’ús del telèfon intel·ligent s’estenia. Això era el 2011. La companyia que estava al darrere de l’aplicació, UberMedia, va decidir aleshores explotar publicitàriament ÜberTwitter i aquella aposta va ser el principi de la seva fi. Al cap de poc Twitter li va tancar l’accés i va llançar la seva pròpia aplicació per a mòbils, i es va emportar, així, tota la cartera d’usuaris que havia conreat ÜberTwitter.

UberMedia va reaccionar llavors intentant comprar una altra aplicació molt popular, el programa d’escriptori per a ordinadors TweetDeck, amb la intenció de no perdre el seu poder dins de plataforma. Però Twitter se’ls va avançar i va comprar aquesta aplicació, i va expulsar definitivament del seu ecosistema UberMedia, que avui dia es dedica a la publicitat mòbil.

Va haver-hi després altres ocasions en què l’ocellet blau es va convertir en garsa agressiva. Per exemple, quan Instagram va ser comprat per Facebook. Abans de la compra, la popular plataforma de fotografies tenia la catifa vermella a Twitter i els usuaris del servei podien difondre les seves fotos en aquesta xarxa sense cap problema, ja que les imatges es veien per defecte dins de les piulades. No obstant això, després que Facebook l’adquirís, la cortesia es va acabar i Instagram va veure les portes tancades a Twitter.

"Després que Facebook adquirís Instagram va veure les portes tancades a Twitter"

Ara, si volem compartir a Instagram una foto d’aquesta plataforma, el màxim que aconseguirem és que els nostres seguidors vegin una piulada amb un enllaç a Instagram. Per descomptat, la tàctica ha funcionat i la compartició d’aquestes imatges a Twitter és gairebé residual, tot i que hi ha algunes aplicacions que permeten saltar-se les restriccions.