Si vols que et senti algú que no tens just al costat, pots fer dues coses: cridar o acostar-t'hi. Amb la telefonia mòbil passa el mateix: la cobertura es pot aconseguir amb poques antenes de molta potència d'emissió, molt separades entre elles, o bé amb més densitat d'antenes de potència més baixa. Barcelona, la capital mundial dels mòbils, està en la primera situació, amb uns 650 emplaçaments -la majoria en terrats i teulades- que fa temps que són insuficients per atendre una demanda de serveis mòbils, per part d'usuaris indígenes i forans, que no deixa de créixer. Per passar a la segona situació, més antenes i més a prop, caldria afegir uns 500 emplaçaments en el termini de tres anys, però les operadores es queixen d'una normativa municipal restrictiva que no afavoreix l'ampliació de les xarxes.
Afortunadament per als barcelonins que reclamen més cobertura, el govern municipal de Xavier Trias té a punt d'aprovar, probablement en el ple de desembre, una nova ordenança que posa al dia els requisits i facilita els tràmits per instal·lar noves antenes, preveient tecnologies avançades com les small cells que ja pengen d'alguns fanals del centre de la capital. Trias, que ja parlava de la necessitat d'eliminar obstacles a les noves xarxes quan encara era a l'oposició, va fer l'anunci dijous passat, durant una visita a la botiga que Vodafone té a la Gran Via amb passeig de Gràcia, on l'operadora va informar que ja ofereix cobertura mòbil de quarta generació (4G) al 90% de la població de Barcelona. L'operadora de matriu anglesa va forta d'armilla: amb el que ha ingressat per la venda de Verizon Wireless als EUA té previst passar de 12.000 antenes 4G a gairebé 90.000 en menys de dos anys, i la bona notícia és que una part considerable dels 22.000 milions d'euros que invertirà vindran al sud d'Europa. Es veu que no som tan tòxics com alguns ens volen fer creure.
