Mai a la vida m'havia preguntat el que costa un extintor… i, ves per on, mirant No habrá paz para los malvados , la darrera guanyadora dels premis Goya de cinema, no deixava de demanar-me quin seria el preu dels que els dolents de la pel·li volien fer esclatar al centre comercial Isla Azul o cada quant s'haurien de mantenir.
Un extintor petit que no sigui de pols (que sembla que fa malbé els ordinadors quan l'utilitzes) costa 35 euros, més un manteniment anual obligatori i els corresponents costos de transport dels operaris de l'empresa instal·ladora.
Amb aquesta llauna vermella, la meva oficina quedarà totalment protegida. O això és el que diu la noia de l'empresa de riscos laborals que aquesta setmana ha vingut a veure'ns... cobrant, esclar.
L'oficina no sé si estarà protegida, però jo sí que ho estaré davant la llei, després de pagar, per descomptat, 400 euros per un "assessorament integral" en obvietats: que no pugi a una cadira per agafar coses de l'armari, que no segui amb l'esquena feta un nus davant l'ordinador, que il·lumini la zona de treball... (La meva oficina té 50 metres quadrats i, a efectes de la llei de riscos laborals, som dos treballadors).
Queda clar: tenir una empresa és una sagnia. A aquest "assessorament integral" s'hi uneixen despeses com la mútua d'accidents, la llei orgànica de protecció de dades (350 euros més) i, evidentment, la gestoria que cada mes s'encarrega que tots els meus impostos estiguin correctament al dia. Si he de dedicar-me a controlar els extintors, vigilar que els treballadors no pugin a les cadires o mirar la posició de la seva esquena, no puc dedicar-me a fer factures...
La sensació de llençar els diners és inacabable en aquesta mena de coses amb productivitat zero per al meu negoci. Però és la llei i s'ha de complir. Quan, juntament amb el meu soci, plantejàvem el nostre business plan no hi comptàvem, esclar. Així que unes despeses fixes X que teníem previstes s'han convertit en X elevada a l'enèsima potència.
L'executiva agressiva és una jove emprenedora
