La incorporació de la població a l'ús de les noves tecnologies és una tendència natural i imparable. Sense fer-hi res, a mesura que la població més envellida i no-TIC vagi desapareixent (entenent que els nounats són nadius digitals per definició), la penetració de les noves tecnologies arribarà al 100% de la gent. El repte és decidir a quina velocitat cal que es produeixi aquest procés, i convertir aquesta progressió prematura en un avantatge competitiu com a societat, com a mercat i com a economia.
La tecnologia per la tecnologia és cara i ineficient. Les TIC només tenen sentit si milloren la qualitat de vida de la ciutadania, la competitivitat i productivitat de les empreses, i l'eficiència i l'eficàcia de les administracions públiques. Per aquest motiu cal entendre les motivacions que ens poden dur a promoure i impulsar mesures que accelerin aquests processos d'adopció tecnològica, i en la mesura que aquestes iniciatives impliquin inversió de diners, cal tenir molt més clares les motivacions reals i les necessitats a cobrir.
La crisi ens dóna una oportunitat d'avançar fàcilment en aquesta direcció sense la necessitat de promoure artificialment condicions de contorn que ja vénen donades per la realitat econòmica actual. Les variables adverses, en microentorns, poden ser favorables.
Amb les economies familiars molt afectades per la crisi, navegar per internet sembla una alternativa més viable i barata que altres ofertes lúdiques. Aquest factor està ajudant perquè avui gairebé el 70% de la població de més de 15 anys sigui internauta. A més, la navegació a la xarxa té usos cada vegada més sofisticats. Actualment, el 50% la població internauta és compradora, amb creixements anuals superiors al 20%. Per altra banda, el perfil de l'internauta comprador ja no és només el de l'adult amb estudis superiors que viu en zones urbanes, sinó que està començant a estendre's a altres perfils poblacionals, des de gent gran fins a la població rural. Conclusió: ¿la crisi, d'una manera natural, està ajudant a universalitzar l'ús de les noves tecnologies? Sí, i de franc!
Jordi Bosch és enginyer
