‘EPIC FAILS’
MARC AMAT

L’aposta pública per un telefèric on no pujava ningú

L’aposta pública per
 Un telefèric on no pujava ningú “Amb l’Aeri d’Esparreguera hem après que les inversions les hem d’efectuar sobre demandes existents -diu Ricard Font, actual president de FGC-. Preveure plans urbanístics futurs està bé: ens ha de permetre projectar per estar preparats, però no els hem de materialitzar si la situació encara no és propícia”, conclou. Massa quis enim. Donec pede  justo, fringilla vel, aliquet nec,  Vulputate eget, arcu. In enim  justo, rhoncus ut, imperdiet a,  venenatis vitae, justo. Nullam  dictum felis eu pede mollis pre Tium. Integer tincidunt. Cra S dapibus. Vivamus elementum  semper nisi. Aenean vulputat E eleifend tellus. Aenean leo ligula, / FIRMA FOTO Zoom

El divendres 14 d’octubre del 2005, Xavier Sitjà, aleshores alcalde d’Esparreguera (Baix Llobregat), estava content. “Per fi el municipi ha quedat unit per ferrocarril amb Barcelona, el Bages i la resta de la comarca”, exclamava, cofoi, en declaracions a El País. Era el dia que s’havia posat en marxa el flamant Aeri d’Esparreguera, un telefèric construït i operat per Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) que, sobrevolant el Llobregat, permetia als esparreguerins arribar a l’estació de tren d’Olesa de Montserrat, de la línia Llobregat-Anoia de FGC, en només quatre minuts.

El telefèric volia acabar amb el problema dels esparreguerins per desplaçar-se en transport públic. Esparreguera està ubicada al bell mig d’un triangle format per línies de Renfe i de FGC, que esquiven la població per una qüestió de desnivells. Això ha convertit l’autobús en l’únic recurs. Després de les riuades del 2000, que van deixar el municipi incomunicat per carretera, el govern municipal va decidir reclamar insistentment a la direcció general de Transports del Govern, amb CiU al capdavant, que tirés endavant el projecte de l’aeri.

El govern municipal, un tripartit format per Entesa, ERC i CiU, tenia clar que era una aposta guanyadora: el cost de manteniment seria més baix que el que es pagava per connectar Esparreguera i Olesa amb autobús, oferiria una freqüència de pas més elevada i seria més sostenible, còmode i ràpid. Els estudis de viabilitat deien que l’utilitzarien uns 263.000 usuaris a l’any. La Generalitat els va escoltar i va materialitzar el projecte a través de FGC, però res va sortir com estava previst i es va consumar el fiasco.

“L’aeri va acabar convertint-se en un epic fail en tota regla”, assegura taxatiu Eduard Rivas, alcalde actual d’Esparreguera pel PSC, un partit que s’havia mostrat molt crític amb la necessitat de l’aeri. La demanda real va resultar ser baixíssima. Durant el 2010, un dels anys amb més usuaris, la xifra es va situar en els 98.000 passatgers. FGC va decidir clausurar-lo un any després, si bé va estar pagant 350.000 euros anuals en concepte de manteniment per si algun dia es volia reobrir. Finalment, el 2017 es va desmantellar. Les peces es van traslladar a la Vall de Núria, per renovar el telefèric que hi ha i estalviar-se quatre milions. “L’Aeri d’Esparreguera va ser una d’aquelles despeses faraòniques de l’època de les vaques grasses”, rebla Pilar Puimedon, alcaldessa d’Olesa. Però per què no va funcionar, l’Aeri d’Esparreguera?

Tothom ho atribueix a una errada de previsió. A principis del 2000 el municipi estava creixent a un ritme molt accelerat i l’opinió generalitzada és que ho seguiria fent. De fet, els plans urbanístics preveien urbanitzar la zona d’Esparreguera on FGC va col·locar l’estació, però amb l’arribada de la crisi tot es va estroncar. El resultat va ser esperpèntic: els usuaris havien d’agafar el cotxe per arribar a un aeri que, a més, no es coordinava prou bé d’horaris amb el pas de trens per Olesa. La gent es va oblidar de seguida de l’aeri i els 4,5 milions d’euros sense IVA que va costar construir-lo van quedar en no res.