‘EPIC FAILS’
MARC AMAT

El fiasco de la tele interactiva

El fiasco de la tele interactiva  Massa quis enim. Donec pede  justo, fringilla vel, aliquet nec,  Vulputate eget, arcu. In enim  justo, rhoncus ut, imperdiet a,  venenatis vitae, justo. Nullam  dictum felis eu pede mollis pre Tium. Integer tincidunt. Cra S dapibus. Vivamus elementum  semper nisi. Aenean vulputat “Perquè una innovació com Telepick acabi triomfant i arribi a consolidar-se cal que ofereixi una satisfacció molt gran a l’usuari -explica Rosa Franquet, catedràtica de comunicació audiovisual a la UAB-. I cal mirar el mercat i veure si realment està preparat: TVE hauria d’haver esperat” Zoom

Dècada dels 90. Menjador d’una casa de família benestant. Dos germans es barallen per aconseguir agafar el comandament del televisor fins que, de sobte, apareix la seva àvia i els hi pren. Amb gran elegància, apunta cap al vell televisor de tub i espera que l’incombustible Joaquín Prat -el presentador del mític concurs El precio justo - faci la primera pregunta. És aleshores quan, sense dubtar-ho ni un segon, prem un botó del comandament i encerta la pregunta. Així l’hi indica una petita pantalla situada en un aparell similar a un reproductor de cintes VHS. “No hi ha cap concurs de Televisió Espanyola que se’t resisteixi, àvia!”, exclama aleshores la seva neta, amb una admiració totalment desmesurada.

A finals del 1992, TVE emetia aquest espot publicitari cada dos per tres. Amb una gran campanya al darrere, la cadena pública s’havia proposat fer arrelar a Espanya el Telepick, un ambiciós sistema de televisió interactiva que semblava cridat a revolucionar el món de la petita pantalla. L’expectació era notable: TVE passava a ser la primera televisió europea que incorporava i desenvolupava aquesta tecnologia, que permetia la participació activa de l’audiència mentre mirava programes de la cadena.

Per unes 30.000 pessetes, els espectadors podien adquirir un aparell que, connectat al televisor, a la línia telefònica i a la xarxa elèctrica, els permetia respondre a preguntes a distància a través d’un comandament. El sistema també incorporava una petita impressora tèrmica que els donava l’opció d’imprimir-se des de receptes de cuina fins a resums de capítols anteriors del serial de sobretaula. “Si, per definició, la televisió era efímera, aquest dispositiu buscava capgirar-ho”, explica Rosa Franquet, catedràtica de comunicació audiovisual i publicitat de la UAB. Malgrat l’expectació que havia aixecat, el Telepick va acabar fracassant estrepitosament. I no va trigar a fer-ho.

Mig any després del seu llançament, a tot l’Estat no s’havien venut ni 10.000 Telepicks. “La xifra era del tot irrisòria”, assegura Emili Prado, director del Grup de Recerca en Imatge, So i Síntesi de la UAB. Tot i això, la direcció de TVE hi va seguir apostant fins a aconseguir adaptar el 70% de la seva graella al sistema. Fins que el 1994 va saltar la notícia: Interactive Televisión, l’empresa catalana encarregada de distribuir el Telepick a bona part d’Europa, havia entrat en bancarrota i havia reconegut un deute de 800 milions de pessetes. Va ser aleshores quan TVE va prémer el fre i va aturar el servei en sec.

“El telepick un sistema ortopèdic, rudimentari i poc útil per a l’usuari -assegura Prado-. L’aparell li deia si havia encertat la pregunta, però aquesta acció no es reflectia mai en el contingut televisiu: aquest va ser un dels motius del seu fracàs”, assenyala l’expert. A més a més, el context tampoc remava a favor. “Espanya venia d’una època molt tancada i la societat encara era molt reticent als canvis”, afegeix Franquet. Després d’aquesta patacada, Espanya es va haver d’esperar fins a l’arribada de la televisió digital per tornar a veure intents d’implantar de manera regular la televisió interactiva.