‘EPIC FAILS’
MARC AMAT

No hi ha manera de ressuscitar l’Anella Olímpica del 92

No hi ha manera de ressuscitar  l’Anella Olímpica del 92 Massa quis enim. Donec pede  justo, fringilla vel, aliquet nec,  Vulputate eget, arcu. In enim  justo, rhoncus ut, imperdiet a,  venenatis vitae, justo. Nullam  dictum felis eu pede mollis pre Tium. Integer tincidunt. Cra S dapibus. Vivamus elementum  semper nisi. Aenean vulputat E eleifend tellus. Aenean leo ligula,  “Open Camp hauria d’haver tingut en compte la clara inestabilitat política i les aliances canviants que ha viscut Barcelona els últims anys -explica Francesc Trillas, professor del màster en gestió esportiva de la UAB i el Cruyff Institute-. I més quan s’ofereix un projecte tan arriscat a una administració pública”, analitza. / CRISTINA CALDERER Zoom

Feia temps que l’Anella Olímpica de Montjuïc no rebia tants visitants com el dissabte 18 de juny de 2016. Era el dia que obria les portes l’anhelat Open Camp, un projecte que havia promès ressuscitar les instal·lacions esportives dels Jocs Olímpics del 92. Des de primera hora del matí famílies i grups d’amics feien cua per convertir-se en esportistes d’elit per un dia: des de disputar un partit de futbol a l’Estadi Lluís Companys fins a practicar tir amb arc, passant per gaudir d’atraccions dedicades al món del motociclisme o al de l’hoquei herba. En total, 36 activitats lúdiques i esportives pensades per a totes les edats, a un preu general de 28 euros.

Tothom en deia meravelles. “Cal donar suport a la iniciativa: relliga tecnologia, diversió, esport i entreteniment”, assegurava Carlos Romero, director general d’Innovació Turística del govern espanyol, durant la inauguració del parc. Joan Porcar, president del clúster català de l’esport, també hi deia la seva: “És un projecte genial, original i fet amb sentit comú”. I, des de Turisme de Barcelona, el mític Joan Gaspart destacava el fet que Barcelona hagués aconseguit posar en marxa “el primer parc temàtic del món dedicat a l’esport”.

Les xifres que acompanyaven el projecte eren realment ambicioses: els seus impulsors preveien facturar 23milions d’euros durant els primers quatre anys i mig i atraure uns 1,3 milions de visitants durant el primer any. Amb una inversió de 14,2 milions d’euros al darrere, s’havia arribat a parlar d’uns 121 milions d’euros d’impacte econòmic a la ciutat. “Volíem impulsar unes instal·lacions que no s’estaven aprofitant i que generaven un dèficit anual de 2,5 milions d’euros a l’Ajuntament per reobrir-les a la ciutat i fer que tothom es pogués sentir com el seu esportista preferit”, explica a l’ARA Paco Medina, fundador i promotor de l’Open Camp, dos anys després de l’obertura del parc. Però les coses no van funcionar com s’esperava.

Durant els primers 86 dies la mitjana diària d’usuaris de les atraccions s’havia estancat al voltant de les 330 persones. Veient aquestes xifres, l’Open Camp va rebaixar l’entrada fins als 20 euros i la venda d’entrades va millorar: el maig del 2017 la mitjana havia arribat a superar les 800 persones, segons un informe de l’empresa al qual ha tingut accés l’ARA.

Segons els impulsors del projecte, Xavier Trias (alcalde amb CiU) havia defensat el parc temàtic com un projecte de ciutat, però els Comuns s’hi havien posat clarament en contra i l’havien acusat de “treure un benefici econòmic de coses públiques”. Paco Medina està empipat amb l’actual consistori. “No érem fills de papà ni cap gran corporació internacional: érem gent d’aquí, amb molta il·lusió. Segons Medina, el govern de Colau va obligar Open Camp a obrir el recinte a tothom, i es van haver de crear tiquets individuals per a cada atracció i variar el concepte d’entrada global. La facturació no només no va millorar, sinó que va empitjorar. L’estiu del 2017, i després de la negativa de l’Ajuntament a posar-hi diners, van abaixar la persiana. “Open Camp no va morir: el van matar”, diu el fundador.