‘EPIC FAILS’
MARC AMAT

L’error fatal que va enfonsar una ‘fintech’ pionera

L’error fatal que va
  enfonsar una ‘fintech’ pionera / ARA Zoom

“Va ser el pitjor moment de la meva vida professional -confessa Pablo Ruiz-. No l’hi desitjo a ningú”. Ruiz és un dels dos socis fundadors de The PayPro, una start-up catalana nascuda el 2015 amb l’objectiu de fer més eficient el món de la banca. El 9 d’octubre del 2016, ell i el seu soci, Gabriel Llambias, atenien l’ARA per explicar el seu flamant projecte. “El 2014, quan estava al capdavant d’una microempresa, vaig fixar-me que la comptabilitat no quadrava -explicava Ruiz-. En el canvi de divises, el banc deia que em cobrava una comissió del 0,5%, però les xifres revelaven que s’enduia un 3,5%”, deia aleshores. Gabriel Llambias, el seu soci, ho completava: “Eren les comissions ocultes”, explicava. Per això havien decidit crear The PayPro, una eina onlineque permetia estalviar-se-les. “Som gairebé deu vegades més barats que els bancs”, explicaven, cofois. Però rere el nom de The PayPro no s’hi amaga cap història amb final feliç.

“Teníem un centenar de clients i tot anava bé, però quan feia dos anys que caminàvem ens vam adonar que si no canviàvem de rumb moriríem”, rememora avui Ruiz. Quan The PayPro va néixer ja hi havia empreses que oferien serveis molt similars i, de mica en mica, els havien anat agafant avantatge. “Va començar una guerra de preus al sector i no vam voler entrar-hi”, explica. En lloc d’enfrontar-s’hi, van pivotar. A principis del 2018 la tecnologia blockchain estava en boca de tothom. Ells van voler provar-la.

“Amb la tecnologia blockchain podíem dissenyar una proposta per fer més eficient el sistema bancari sense cap limitació”, explica Ruiz. Però per fer-ho necessitaven diners. Per això van engegar una initial coin offering (ICO), una manera de trobar finançament a partir de criptomonedes. Va ser una de les primeres ICO impulsades per catalans. Ruiz i Llambias van subcontractar una empresa que els dissenyés el codi necessari per poder-la dur a terme i una auditoria externa que controlés el procés. “Tothom parlava de nosaltres i jo feia un munt de conferències”, recorda. Van aconseguir que 400 participants els aportessin 1.000 ethers, aleshores equivalents a uns 450.000 euros. I allà va començar el malson.

Un petit error de programació va fer que tots els diners anessin a parar a un compte al qual ningú tenia accés. “Quan ens ho van dir ens vam quedar en xoc”, diu. Van buscar solucions però no hi va haver manera. “Quan passa això, és com si els 450.000 euros s’haguessin cremat: es perden per sempre -explica Miquel Oliver, catedràtic en tecnologies d’internet de la UPF-. Són operacions molt arriscades”, afegeix. Davant d’això, els dos socis van treballar per donar als inversors el que els havien promès. “Fent malabarismes vam aconseguir desenvolupar el codi de la primera fase del producte”, explica Ruiz. Pròximament el penjaran en obert perquè tota la comunitat pugui fer-lo servir. “Si això hagués sigut una cursa, nosaltres no hauríem aconseguit acabar-la, però ara podrem dir que hem tocat la meta amb la punta dels dits”, conclou, metafòric, Ruiz.

Més continguts de l'emprenem