LA LLIÇÓ

El final agònic de l’imperi americà dels llibres

Marc Amat
3 min
El final agònic de
 L’imperi americà dels llibres “Els últims anys, molts negocis del món minorista del llibre han hagut d’abaixar la persiana per no haver previst una evolució tecnològica que ha acabat transformant els hàbits de demanda”, explica Josep Maria Espinet, professor de la UdG. Alhora, l’expert també alerta dels riscos que pot tenir assumir grans costos fixos.

10 de desembre de 1971. L’estadi d’Ann Arbor, la setena ciutat més gran de l’estat de Michigan, als Estats Units, és ple a vessar. One, two; one, two, three, four. Les ulleres rodones de John Lennon i la cabellera tupida de Yoko Ono comencen a ballar damunt l’escenari del Crisler Arena mentre entonen les notes d’Attica State, mig any abans que aparegués inclosa dins el seu següent disc. L’avançament fa embogir un públic ple d’estudiants de la Universitat de Michigan que ja havien vibrat feia tan sols dos mesos amb els solos de Pink Floyd.

El 1971, Ann Arbor era una ciutat plena de joves amb ganes de festa i revolució. Jornades inesgotables de protestes l’havien convertit en el bressol del moviment pro drets civils nord-americans. I, enmig d’aquest caldo de cultiu carregat d’incerteses, els germans Tom i Louis Borders van decidir obrir una petita llibreria al 209 del carrer State. Aleshores no ho sabia ningú, però aquella seria la primera botiga d’un dels imperis més grans de llibreries dels Estats Units: el conegut com Borders Group.

El negoci de seguida els va funcionar i van traslladar-se a uns locals més grans situats a l’altra banda del carrer. Joe Gable, un dels primers dependents de Borders, descrivia el local com “una catedral dels llibres”, segons explicava a Michigan Radio una companya de feina seva. El renom de la botiga es va estendre per tota la ciutat. Les coses els anaven tan bé que el 1989 van decidir fer un pas més enllà i contractar Robert Di Romualdo, expresident del minorista de l’alimentació Hickory Farms, per ampliar el negoci. Va ser així com van crear una segona empresa dedicada a servir llibres com a majoristes a llibreries independents dels Estats Units i van fer el salt a ciutats com Atlanta o Indianapolis.

El 1991, amb 21 botigues, els germans es van vendre l’empresa per 125 milions de dòlars a la cadena de grans magatzems Kmart, que la va fusionar amb Waldenbooks, una línia de llibreries que controlava des de feia vuit anys. Van començar a conquerir el món. El 1997 van obrir una Borders de 3.000 metres quadrats a Singapur i el 2003 ja tenien 1.249 botigues al món. Tot anava com una seda fins que, el 2006, van tancar amb números vermells per primer cop.

La competència s'havia tornat ferotge; grans superfícies com CostCo i Walmart havien incorporat llibres a les seves prestatgeries; les vendes en línia començaven a créixer i la primera onada febril pels llibres electrònics ja treia el nas. Era l’inici del canvi de paradigma que, en uns cinc anys, duria Borders a tancar tots els seus establiments i a acomiadar progressivament els prop de 20.000 treballadors que havia arribat a tenir. “No van saber preveure l’evolució de les noves tecnologies, que va comportar canvis en els hàbits de demanda -analitza Josep Maria Espinet, professor de l’àrea de comercialització de la Universitat de Girona-. La facturació els va baixar i els elevats costos fixos que tenien els van ofegar”, apunta. El 2011, Borders va anunciar que tancava definitivament, amb un deute de més de 1.200 milions de dòlars a la motxilla.

+ Detalls

La lliçó

“Els últims anys, molts negocis del món minorista del llibre han hagut d’abaixar la persiana per no haver previst una evolució tecnològica que ha acabat transformant els hàbits de demanda”, explica Josep Maria Espinet, professor de la UdG. Alhora, l’expert també alerta dels riscos que pot tenir assumir grans costos fixos.

stats