‘EPIC FAILS’
MARC AMAT

Wave: la plataforma més estranya de Google

Wave: la plataforma Més estranya de Google  “Si el nou invent no satisfà una necessitat del mercat, el camí cap a l’èxit pot fer-se molt difícil -assegura Frederic Guerrero-Solé, investigador en xarxes socials a la UPF-. Google sempre s’havia definit com una empresa que feia eines senzilles, i amb Wave semblava el contrari; van fer bé de tirar la tovallola”. / L.M. Zoom

El 28 de maig del 2009 Google va convocar la premsa per presentar un dels seus nous projectes. Es deia Google Wave i semblava prometedor. Es tractava d’una nova eina en línia que combinava totes les funcions més típiques d’internet en una sola plataforma. Sense sortir de Wave, l’usuari podia enviar correus electrònics com si fos a Gmail; mantenir converses individuals o col·lectives com si ho fes per WhatsApp; publicar textos, fotografies, vídeos i enllaços com si tingués un compte a Facebook, i guardar i editar qualsevol tipus d’arxiu, com si utilitzés DropBox o el mateix Drive. Els periodistes van sortir excitadíssims amb el que acabaven de veure.

Al cap d’unes hores el portal especialitzat Venture Beat ja glorificava Google Wave assegurant que “podria redefinir la comunicació en línia”. Al New York Times, Anthony Ha, un dels gurus del periodisme tecnològic, també en parlava. “Wave té funcions fantàstiques i es podria convertir en l’eina que unifiqui tota la nostra comunicació i col·laboració a la xarxa”, en destacava. Però, alhora, Ha també es feia ressò d’una pregunta que havia sortit en la roda de premsa: “¿Wave significarà la mort de Gmail i Google Docs?”. El vicepresident d’enginyeria de Google, Vic Gundotra, hi havia passat de puntetes: “És molt, molt aviat”, havia dit.

Certament, els interrogants que tenia tothom eren enormes. El Wave, un projecte encara en fase de desenvolupament, tot just s’acabava de presentar en societat i encara quedava molta feina per fer abans d’arribar a l’usuari final. “Semblava un bon producte però, a l’hora de la veritat, ningú sabia ben bé què era”, recorda Frederic Guerrero-Solé, investigador en xarxes socials de la UPF.

Tot i aquesta falta de concreció, Google va continuar treballant en l’estabilitat i escalabilitat del projecte. El 30 de setembre, finalment, es va anunciar l’obertura de la plataforma. Això sí, en petit comitè: tan sols hi van rebre accés 100.000 usuaris que ho havien sol·licitat prèviament, així com desenvolupadors. La prova, però, no va sortir com s’esperava.

Només mig any després de l’obertura de la plataforma, el britànic The Guardian treia a la llum un article breu però demolidor. “¿Recordeu aquell projecte de Google que tothom volia provar? -preguntava retòricament-. Doncs avui ja no en parla ningú”. Aquesta afirmació anava acompanyada d’una gràfica que mostrava com l’interès de la plataforma s’havia dissipat pocs dies després del llançament. Google no havia convençut els 100.000 primers usuaris.

“Veient els resultats, Google de seguida va abandonar el Wave -apunta Guerrero-Solé-. Cal recordar que ajuntar totes les funcionalitats en una sola eina no solucionava cap problema existent”, apunta. Albert Armisen, expert en innovació digital de la UVic, opina el mateix: “No aportava cap millora significativa del correu electrònic tradicional -exemplifica-. Això va fer que no enganxés els usuaris”, conclou. Per a Guerrero-Solé, a més, “aleshores Google Chrome encara no era majoritari, i les empreses tampoc volien sentir parlar de Wave, que suposava un gran canvi”.

Més continguts de l'emprenem