‘EPIC FAILS’
MARC AMAT

Els ‘influencers’ que van matar Vine

Els ‘influencers’ que van matar Vine / MUNTATGE: LAURA MAGALLÓN Zoom

Abril de 2013. Com cada dia, Nash Grier, un estudiant de secundària d’un institut privat de Carolina del Nord, surt de casa. Fa tard, però tant li fa no arribar a temps a l’inici de les classes. Fa mesos que ha descobert que la vida no és com a High School Musical i que conviure dins d’una classe pot arribar a ser un calvari. “En un institut, o t’integres el primer dia o et quedes fora -confessava dos anys més tard en un article al Huffington Post -. Vaig passar-me mesos sense amics, sense jugar amb ningú i tenint una vida solitària”, assegura. Fins que tot va canviar. A l’escola, els nens havien començat a descarregar-se una aplicació anomenada Vine.

Es tractava d’una xarxa social que permetia crear petits vídeos de sis segons amb escenes divertides, que no paraven de repetir-se en bucle. Era l’eina perfecta per crear mems. Ell també va començar a penjar-hi els seus propis vídeos i, de mica en mica, va anar guanyant seguidors. Al cap d’un mes ja en tenia 2.500, i a l’institut tothom el començava a mirar amb uns altres ulls. A l’estiu s’havia convertit en un ídol. “Me n’anava a dormir amb 9.000 seguidors i em llevava amb 54.000”, recorda. Amb tan sols 16 anys va arribar als 12 milions de seguidors al seu compte i es va convertir en un autèntic influencer en una xarxa social que també pujava com l’escuma.

“Des del seu naixement el 2012, Vine va experimentar un creixement brutal entre els joves”, diu Frederic Guerrero-Solé, investigador en xarxes socials de la UPF. El secret de l’èxit va ser la limitació temporal dels vídeos. Dom Hofmann, un dels seus cofundadors, n’era plenament conscient: “Hem creat el Twitter dels vídeos, canviant els 140 caràcters pels sis segons”, afirmava. Precisament, mesos enrere la companyia de l’ocellet ja s’havia fixat en la xarxa social i l’havia comprat per 30 milions de dòlars, abans i tot que entrés en funcionament. “A Twitter sempre li ha costat molt guanyar nous usuaris i, amb aquest gest, pretenien guanyar nova audiència -contextualitza Guerrero-Solé-. Però Twitter va errar el tret”, avança.

Al principi, Vine va ser un èxit rotund. L’agost del 2014, prop d’un 4% dels dispositius Android dels Estats Units tenien instal·lada l’aplicació. Una autèntica bogeria. “De seguida s’hi va formar un ecosistema molt potent d’influencers i celebrities, que va provocar que molta gent s’hi enganxés”, detalla l’investigador. Però l’escuma va baixar de cop quan Instagram i Snapchat van començar a agafar múscul. “Els influencers van descobrir que els era molt més fàcil monetitzar el contingut a Instagram o YouTube que a Vine, i van començar a migrar-hi, malgrat el risc de perdre seguidors pel camí”, analitza Guerrero-Solé. Nash Grier, per exemple, ho va fer: el maig del 2016 tenia 12,7 milions de seguidors a Vine; 9,1 a Instagram i 4,8 a YouTube.

L’octubre del 2016, Vine havia desaparegut del mapa. Només el 0,6% dels Android dels EUA tenien instal·lada l’aplicació i, si Instagram tenia 300 milions d’usuaris actius cada dia, Vine en conservava 200 de mensuals. El 27 d’octubre, Twitter va decidir tancar la plataforma.