EPIC FAILS
MARC AMAT

Twitter Peek: el fracàs del mòbil que només tenia tuits

Twitter Peek: el fracàs
 Del mòbil que només tenia tuits Zoom

Quan Xavier Ferràs, professor d’Esade expert en innovació, sent a parlar del Twitter Peek esclata de seguida. “És un cas de dispositiu semiaberrant i un error garrafal”, etziba amb convicció. Realment, es tracta d’un dels casos més desconcertants de la indústria dels gadgets tecnològics. Situem-nos al 3 de novembre del 2009. Aquell dia, una petita companyia nord-americana anomenada Peek va sorprendre tothom llançant al mercat un dispositiu molt semblant a un telèfon mòbil però que no permetia trucar, ni llegir correus, ni consultar Facebook, ni tan sols navegar per internet. Només servia per llegir tuits.

El dispositiu era d’allò més simple i els seus creadors, tres nois sorgits de les primeres files de la totpoderosa Virgin, treien pit. El Twitter Peek tenia una pantalla de color de 2,5 polzades, un teclat alfanumèric i una bateria que podia durar fins a 4 dies que el feien molt manejable. Però quant a programari era un bunyol. El dispositiu servia per poder llegir tuits, però tan sols se’n mostraven els 20 primers caràcters i per llegir-los sencers s’hi havia de clicar. Alhora, com que no hi havia navegador, els enllaços no es podien obrir i el sistema tampoc permetia visualitzar les fotografies que acompanyaven les piulades. Per a més inri, els usuaris, que pagaven 199 dòlars per l’aparell, no es podien crear cap compte de Twitter des del dispositiu, sinó que ho havien de fer des d’un ordinador.

Es mirés com es mirés, l’invent era un nyap en tota regla i la premsa ho va veure de seguida. De fet, va rebre fort des del seu primer segon de vida. Mitjans especialitzats com TechCrunch i Fast Company es van afanyar a publicar-ne articles demolidors preguntant-se com s’havia pogut arribar a crear allò, i l’analista Adam Frucci va signar un article a Gizmodo qualificant l’invent directament d’“estúpid”. Però el llançament de Twitter Peek tenia una explicació: Peek intentava emular l’èxit que havia obtingut el seu primer dispositiu, sorgit tan sols un any abans.

En aquell cas havien creat un petit terminal pensat exclusivament per enviar i rebre correus electrònics. En un moment en què els telèfons intel·ligents encara estaven prenent forma, la companyia apel·lava a la comoditat del seu teclat físic com a tret diferencial. L’invent va agradar. De fet, el 2008 el giny va ser escollit per la revista Time com una de les millors innovacions de l’any, al costat del MacBook, de la Wii Fit i de l’iPod Touch. Però a finals del 2009 el panorama tecnològic ja havia canviat del tot.

“Twitter Peek va sorgir en un moment d’intens canvi tecnològic -contextualitza Ferràs-. Els seus creadors van fer una lectura errònia del mercat en un moment en què l’iPhone ja s’havia erigit com l’aparell que definiria els smartphones del futur”, continua. Per a l’expert, els emprenedors de Peek van fallar apostant per la força de les xarxes socials. “Van pensar que condicionaria el hardware dels dispositius i van decidir centrar-se en Twitter, que aleshores estava en plena expansió”, afegeix. No la van encertar. El 2010, Twitter Peek va passar a la paperera de la història.