‘EPIC FAILS’
MARC AMAT

La xocant fallida de Takata, el gegant dels airbags

La xocant fallida de  Takata, el gegant dels airbags “Amb l’escàndol dels airbags defectuosos, Takata va passar de controlar-ne el 20% del mercat mundial a la bancarrota. Van pagar el preu de no adonar-se abans d’un error tan flagrant”, explica Susana Domingo, experta en estratègia i emprenedoria de la Barcelona School of Management. “Van fer tard”, recalca. / EFE Zoom

Aquell dimarts, a la sala de premsa on havia de comparèixer Shigehisa Takada, no hi cabia ni una agulla. Els fotògrafs s’amuntegaven prop de la tarima i els periodistes omplien cada pam de taula amb llibretes i ordinadors. Quan l’empresari japonès va aparèixer per una porta lateral, els flaixos ho van inundar tot. Mai abans el director executiu de Takata Corporation havia aixecat tanta expectació. Però aquell 25 de juny del 2015 ocuparia portades. “El senyor dels airbags demana disculpes”, titularia l’endemà l’edició internacional del New York Times. L’escàndol era majúscul.

La companyia que dirigia, especialitzada en la fabricació de components per a l’automòbil, havia subministrat 34 milions d’airbags defectuosos a les principals marques de cotxes del món. Almenys setze morts i desenes de ferits. Aquell dia, un mes després d’haver esclatat la crisi, Shigehisa Takada compareixia per demanar perdó. “Em vull disculpar de tot cor per les persones ferides i mortes -va dir el directiu, solemne, davant els mitjans-. Me’n sento molt responsable”. La fotografia de la reverència que va fer en senyal de penediment va donar la volta al món.

Durant anys, la companyia havia sigut incapaç de detectar un error en alguns dels seus models d’airbag, que havia comportat que, en el moment de la col·lisió, explotessin i disparessin peces de metall contra el conductor. La primavera del 2013, una investigació oberta per l’Administració Nacional de Seguretat del Trànsit a les Carreteres dels Estats Units va llançar el toc d’alerta. De seguida Toyota, Honda, Nissan, Mazda, Ford, Chrysler i BMW van demanar a prop de 6 milions de propietaris que portessin el cotxe al taller per canviar-los la peça. Al cap d’un any, Takata va admetre que la seva filial mexicana havia fabricat propulsors defectuosos i va emetre un comunicat. “Ens ho prenem molt seriosament -van avisar-. Enfortirem el nostre control de qualitat i intentarem evitar que es repeteixi”. Però l’historial no es va tancar aquí.

Les explosions dels seus airbags es van continuar produint. De fet, el maig del 2015 Takata es va convertir en la companyia responsable de la crida més gran feta mai per les autoritats nord-americanes per dur el cotxe al taller. A mitjans del 2016 es calcula que ja s’havia demanat la retirada d’uns 70 milions de peces. El 2017 els tribunals dels Estats Units van obrir processos judicials contra els tres principals directius de l’empresa. Però el cas es va resoldre de pressa. La companyia es va declarar culpable i va desembutxacar 1.000 milions de dòlars: 25 de multa, 125 per indemnitzar les víctimes i 850 més per compensar els fabricants d’automòbils.

El 26 de juny del 2017 l’empresa es va declarar en bancarrota i va vendre tots els actius a la nord-americana Key Safety Systems. “Sorprèn que una empresa amb una imatge de qualitat com la que tenia Takata trigués tant a adonar-se de l’error -explica Susana Domingo, experta en estratègia i emprenedoria de la UPF Barcelona School of Management-. Van reaccionar tan tard que el cost de l’escàndol els va arrossegar”, conclou. El 2019, en països com els Estats Units, Austràlia i Nova Zelanda, encara es van continuar cridant a revisió vehicles pel cas dels airbags. I com a colofó final: la desfeta de l’empresa va arruïnar la família Takada, una de les més poderoses del Japó.