‘EPIC FAILS’
MARC AMAT

El tràgic descarrilament de Scalextric a Espanya

El tràgic descarrilament  de Scalextric a Espanya / ARA Zoom

Sis cotxes de slot, un circuit ple de ziga-zagues i sis nens amb els comandaments a la mà, preparats per aconseguir el trofeu. “Amb Scalextric tindràs el poder de sentir la velocitat, l’acceleració, i de construir el circuit que vulguis”, exclama amb gran emoció una veu en off.

És el 2012. Coincidint amb el 50è aniversari de l’arribada de Scalextric a Espanya, l’empresa havia preparat una campanya publicitària de televisió per rellançar les vendes d’un producte que temps enrere havia sigut una autèntica gallina dels ous d’or, i que aleshores no passava pel seu millor moment. Si la llicenciatària de Scalextric a Espanya havia arribat a facturar prop de 30 milions d’euros el 2007, el 2011 la xifra s’havia reduït fins a 11. A més, la seva quota de mercat havia passat del 80% al 57% i s’havia generat un deute de 7 milions d’euros.

L’empresa no estava per a celebracions. De fet, per commemorar el mig segle de vida es va limitar a fabricar una reedició de col·leccionista d’un dels seus primers models de Scalextric venuts a Espanya 50 anys abans. Les perspectives no eren bones. Finalment, el 22 d’octubre del 2012 es va confirmar la notícia: Tecnitoys, l’empresa catalana propietària de la llicència de Scalextric a Espanya, havia entrat en concurs de creditors. ¿Però què havia pogut passar perquè la marca insígnia de la generació del baby boom acabés d’aquella manera?

“Vam patir per diversos cantons -confessa a l’ARA un alt directiu de l’empresa que demana que no es publiqui el seu nom-. La crisi ens va fer baixar molt les vendes i, alhora, l’increment de l’IVA a les joguines ens va fer reduir els marges de benefici”, diu. Per a l’executiu, els esforços de l’empresa per reconduir la situació anaven ben encaminats, però van ser insuficients. Quan Tecnitoys va comprar la llicència el 1997, es va proposar invertir fortament en innovació per llançar un nou producte estrella cada any i aconseguir que els fills dels primers clients de Scalextric també s’hi enganxessin. Però la crisi els va tallar la ratxa. “A més, vam tenir un problema amb les llicències: Ferrari ens va imposar un preu elevadíssim per fabricar les seves rèpliques, i no vam poder assumir-ho”, explica. Això, juntament amb l’auge dels videojocs, va arrossegar la companyia a una situació que uns quants anys abans semblava impensable.

Per a Walter Garcia-Fontes, degà d’Economia a la UPF, Scalextric va ser víctima de la “creació destructiva”. Quan l’innovador Scalextric va arribar a Espanya el 1962, de seguida va crear un fidel exèrcit d’adeptes. “Va entrar en un mercat molt difícil, amb una reputació molt elevada i amb una constant aparició de nous productes compatibles que n’asseguraven el liderat -diu Garcia-Fontes-. Però la mateixa evolució de la indústria cap als videojocs i els jocs en línia els va guanyar el terreny”, afegeix. El 2012, Tecnitoys es va desfer de la llicència. Des d’aleshores ha canviat dues vegades més de mans. Ara la té Scale Competition Xtreme, una empresa madrilenya dirigida per Luis M. Arnau, la segona generació de la família que va crear l’imperi d’Exin, la primera llicenciatària de Scalextric a Espanya.