‘EPIC FAILS’
MARC AMAT

L’adeu de SEPU, els primers ‘tot a cent’ de Barcelona

L’adeu de SEPU, 
 Els primers ‘tot a cent’ de Barcelona “«Els negocis han de saber evolucionar al ritme de la societat i oferir sempre el que demana el mercat -reflexiona Neus Soler, professora de màrqueting a la UOC-. És cert que SEPU va néixer sota un concepte nou però no va saber avançar cap als desitjos del client: un preu baix però amb un disseny atractiu i modern”, diu. / LAURA MAGALLÓN / GETTY Zoom

Si sou de Barcelona, teniu més de 40 anys i feu memòria, segur que recordareu un dels eslògans més famosos a la ciutat durant bona part del segle passat: “Qui calcula compra a SEPU”. Des dels 50, aquesta frase va ocupar pàgines de diari, anuncis de televisió i falques radiofòniques. El bombardeig mediàtic va durar dècades. De fet, van ser pocs els barcelonins que no van trepitjar mai el mític SEPU de la Rambla. Era un dels tres locals insígnia que la Societat Espanyola de Preus Únics (SEPU) -considerada la primera cadena de grans magatzems d’Espanya- tenia a l’Estat. A dins s’hi podia trobar de tot: des de roba i aliments fins a productes de cosmètica i electrodomèstics. I el més important: tot a uns preus molt més baixos que a la resta de comerços del país. Realment, els SEPU van saber reunir tots els ingredients clau per triomfar i ho van aconseguir. Però res dura per sempre i la seva història va tenir un final nefast.

Anem al principi de la història. El 9 de gener del 1934 Henry Reisembach i Edouard Worms, dos empresaris suïssos d’origen jueu, van viatjar a Barcelona per signar la paperassa que els permetria obrir els primers grans magatzems d’Espanya. Al mes d’agost ja van inaugurar un SEPU a Madrid i el 26 de març del 1935 van aixecar la persiana a la Rambla de Barcelona. Els passadissos de seguida es van omplir de gent. “El negoci els va funcionar perquè van saber portar a Espanya un format molt nou per a l’època -exposa Neus Soler, professora i experta en màrqueting a la UOC-. Emmirallant-se en els magatzems Woolworth del Regne Unit, oferien una àmplia varietat de productes en un mateix edifici i establien un preu únic: tots els articles costaven entre 1 i 5 pessetes”, puntualitza Soler. Les famílies de classe mitjana i mitjana-baixa se’n van fer entusiastes seguidores.“Tot i tenir un poder adquisitiu limitat, hi podien trobar tot el que necessitaven i, a més, podien comprar-hi en un entorn molt modern”, recalca aquesta professora de la UOC. De fet, els magatzems SEPU van ser els primers comerços d’Espanya a incorporar les escales mecàniques, un autèntic símbol dels centres comercials.

Durant el franquisme, però, la cadena ho va passar malament. Abans de la Guerra Civil, els dos fundadors de SEPU s’havien alineat amb les tesis republicanes. A més, eren d’origen jueu. El còctel va fer que haguessin de fer front a una intensa campanya de desprestigi per part de Falange Española i del diari Arriba que va durar anys. I quan a mitjans dels 40 la situació es va calmar ja no eren els únics grans magatzems del mercat: havia nascut El Corte Inglés. El mercat es va començar a fragmentar amb models de negoci molt similars al seu. Als 70, durant la primera crisi del petroli, les vendes es van reduir i la companyia va haver d’endeutar-se amb crèdits bancaris per poder fer front al pagament de les nòmines. Aleshores tenia 1.000 empleats, que es van reduir a la meitat al cap de cinc anys. “L’inici de l’estocada final, però, va arribar amb l’aparició d’Amancio Ortega amb Zara el 1974 -revela Soler-. També oferia un preu econòmic, però, a més, els seus productes tenien disseny i eren moderns”. Dues suspensions de pagament el 1984 i el 1994 ja van augurar que els SEPU estaven a punt de morir. El 2000, en un intent de salvar la companyia, va tancar el mític local de la Rambla. El 2002 van decidir tancar per sempre, amb deutes acumulats de més de 13 milions d’euros.

Més continguts de l'emprenem