entrevista
MARC AMAT

Ramon Gabarró:“Vam saber transformar la crisi en una oportunitat per créixer i millorar”

Gerent de Gabarró, empresa catalana especialitzada en comercialització i transformació de fusta

Ramon Gabarró:“Vam saber transformar la crisi en  una oportunitat per créixer i millorar” / PERE TORDERA Zoom

Les arrels de la seva empresa cal buscar-les al 1850.

Sí. Malgrat que aleshores encara no hi havia cap Gabarró al capdavant, l’empresa ja treballava la fusta. Concretament, es dedicava a fabricar carruatges i tartanes per transportar persones, una activitat que es va estroncar de ple amb la irrupció en el mercat dels primers vehicles de vapor i de gasolina. El 1907, el meu besavi va agafar-ne les regnes i, de mica en mica, l’empresa va començar a virar cap al món de la importació i distribució de fusta. Gabarró va créixer notablement a partir del 1959, gràcies a la posada en marxa dels plans d’estabilització. Jo vaig entrar a l’empresa el 1996, quan Gabarró tenia uns 80 treballadors, tres magatzems a Catalunya i un més a Vinaròs, a través del qual donàvem servei a la zona de la Sénia.

La crisi va colpejar amb força un sector que avui en dia suposa l’1,6% del PIB català. Com els va afectar?

Van ser uns anys molt durs però que, en el fons, van transformar-se en una oportunitat immensa per créixer i millorar: vam guanyar quota de mercat i vam poder posicionar-nos millor. Evidentment, vam haver de prendre decisions desagradables, com aplicar una reducció de plantilla, però la bona gestió econòmica que havíem fet els anys anteriors ens va permetre tenir prou coixí per afrontar un moment difícil com aquell. En canvi, va haver-hi empreses competidores més grans que la nostra que es van veure obligades a abaixar la persiana.

I vostès van sortir-hi guanyant.

El tancament d’aquestes empreses va deixar molts clients orfes de proveïdors, els quals van veure en Gabarró una empresa solvent, fiable i amb una bona gamma de productes. Alhora, van alliberar al mercat una gran quantitat de personal vàlid i amb una gran experiència que nosaltres vam poder incorporar. De fet, als joves cada cop els atrau menys treballar en el món de la fusta. Durant la crisi es van tancar els cursos de formació professional que s’impartien a la Sénia i als Salesians de Sarrià i les retribucions no han sigut gaire altes. Era l’ofici de sant Josep, però això no vol dir que hagi de ser un ofici de pobres. Simplement, els joves ja no ho veuen atractiu: la majoria volen ser desenvolupadors d’aplis. Cal lluitar per dignificar els oficis artesans.

Per a quin tipus de client treballen?

És força variat: venem a petits fusters i instal·ladors, però també a grans empreses del món del moble o fabricants que han acceptat encàrrecs concrets, com per exemple fer hotels o teatres. En canvi, no subministrem material a particulars. El fet de ser una empresa amb tantes generacions al darrere ens ha permès, entre altres coses, fidelitzar part de la nostra clientela. Els contactes comercials també passen de pares a fills.

Per cert, vostès van començar a exportar tan sols uns mesos abans de l’esclat de la crisi.

Sí. Va ser el juny del 2008. Fins aleshores mai havíem anat fora: si bé ara també venem amb marca pròpia, abans només importàvem fusta i la veníem. No hauria tingut sentit sortir fora altre cop a vendre-la. Ara som en una dotzena de països, amb una gran tirada al nord de l’Àfrica, i estem obrint mercats a l’Amèrica Llatina. Suposa un 3% de la facturació, però ja tenim un peu a fora. En total, l’any passat vam moure 39 milions i mig d’euros.