A mitjans del 1998 va començar a emetre’s a TV3 el que segurament va ser un dels espots més enganxosos de finals de la dècada. Si ets capaç de llegir “Prim, prim, prim, Fuet Prim La Piara” cantant, és que no n’has pogut oblidar la música. En tan sols 25 segons, els creatius hi havien aconseguit encabir petites escenes protagonitzades per una mare al supermercat amb els seus dos fills, un parell d’homes de mitjana edat asseguts al sofà mirant un televisor, una colla de nens i nenes al pati de l’escola i una parella jove de festa. Què tenien en comú? Tots hi apareixien devorant amb gran desig i alegria el nou invent de La Piara. Es deia Fuet Prim La Piara i darrere seu s’hi amagava l’ambició de l’empresa catalana de patés i foie-gras per entrar amb força al món dels snacks.
El Fuet Prim La Piara no era res més que un fuet prim com la mida d’un dit índex i allargassat com un espetec que la companyia va comercialitzar el 1998 als supermercats de tot Espanya i Andorra. La voluntat de La Piara era claríssima: volia oferir una versió més còmoda del fuet de tota la vida per poder-lo consumir com un snack a l’hora de l’esbarjo, a l’oficina o amb els amics. Avui dia, però, del Fuet Prim La Piara ja se’n sap ben poca cosa. “A l’empresa ja hi queda poca gent d’aquells anys que ho recordi”, explica la companyia a l’ARA. De fet, més enllà de l’anunci enganxós, el producte no va aconseguir atraure la clientela i va desaparèixer en poc de temps. “Era molt difícil que funcionés”, explica Neus Soler, professora especialitzada en màrqueting de la UOC.
Als 90, La Piara travessava bons moments. Si bé la companyia osonenca havia aixecat la persiana el 1923 especialitzant-se en la venda de fuets, en aquella època ja havia virat completament cap a la fabricació i comercialització de paté i foie-gras. De fet, als 80 ja s’havien convertit en els reis absoluts del mercat, amb una quota del 75% en patés i del 30% en foie-gras. Però l’any 1988 la mort de Jaime Castell, director executiu de l’empresa, havia sacsejat el negoci. El grup alimentari Nutrexpa, amb marques com Cola Cao, Phoskitos o Artiach a la cartera, n’havia comprat el 99% de les accions. Sota la nova batuta, La Piara va tancar la compra de Jamón Aneto, una empresa d’Artés dedicada al món dels embotits, i va posar els peus a Mèxic.
Va ser en aquest moment d’expansió quan La Piara es va envalentir i va decidir provar sort al món dels snacks. “Casa Tarradellas ja havia aconseguit el 1988 posicionar l’espetec com un producte ideal per als pica-pica”, recorda Neus Soler. “I ho havia fet amb gran èxit”, puntualitza. Una dècada més tard, La Piara va voler repetir la jugada convertint el fuet en un pica-pica còmode i fàcil de consumir arreu. Per fer-ho va aprimar-lo perquè es pogués menjar a mossegades. No els va funcionar. “El Fuet Prim es comercialitzava de dos en dos, quan amb prou feines te’n podies acabar un -apunta Soler-. Era prim, però gran. S’havia de compartir amb algú sí o sí”. Per a Soler, aquest fet anava en contra del concepte de snack i va desencadenar la desaparició discreta, però total, del producte.
La lliçó
“Si es vol atacar la competència com va fer La Piara amb l’espetec de Casa Tarradellas, s’ha de fer oferint un producte millor”, explica Neus Soler, experta en màrqueting de la UOC. “El fuet de La Piara ni tenia més qualitat ni era gaire més prim que l’espetec de Casa Tarradellas, que el 1998 ja feia 10 anys que regnava”, recorda.
