23,5 milions de metres quadrats d’oficines, magatzems i centres de dades; 613.300 treballadors repartits arreu del planeta; 37 filials; 232.900 milions de dòlars de facturació el 2018 i 10.000 milions de dòlars de beneficis l’últim any. El 5 de juliol del 1994 l’empresari nord-americà Jeff Bezos va crear un autèntic imperi: Amazon. En només cinc anys, l’emprenedor va ser nomenat Persona de l’Any per la revista Time ; deu anys més tard ja havia enviat productes a més de 30 milions de clients, i el 2018 veia com Wall Street convertia el seu negoci en la segona companyia del món que era valorada per sobre dels mil milions de dòlars. Però enmig d’aquestes dades espectaculars també hi ha patinades sonades.
Una de les més escandaloses va arribar el 2014, quan la companyia de Bezos va decidir fer el pas al món de la telefonia mòbil i fabricar el seu propi smartphone : el Fire Phone. Ho va fer en un moment dolç. “Buscava emular l’èxit que havia tingut recentment amb el llançament de les tauletes Fire”, apunta Xavier Amores, director del màster en direcció i gestió d’empreses de la Universitat de Girona. El 2011, amb les tauletes, havia batut rècords: si el novembre s’havia posat a la venda la primera, a finals de desembre ja se n’havien col·locat 4,7 milions d’unitats. “A Amazon li va sortir bé perquè tenien un disseny funcional i auster”, apunta l’expert. Però, tot i que la companyia va intentar copiar la recepta, no li va servir per conquerir el mercat dels telèfons intel·ligents.
“Amazon no va saber veure que, en el món dels smartphones apunta Amores. Malgrat que el telèfon es va enfilar ràpidament fins al número 1 dels productes més venuts a Amazon, al cap de dues setmanes les comandes es van reduir dràsticament. El preu de les accions de la companyia va caure un 10% i la premsa especialitzada va començar a considerar-lo un bluf. Els comptes de la companyia també van ressentir-se’n. L’octubre del 2014, tres mesos després de llançar-lo al mercat, Amazon va tancar els comptes del tercer trimestre amb un descens de 170 milions de dòlars, que va atribuir als costos del Fire Phone.
“Amazon Fire va tenir una mala rebuda entre els clients. El van considerar un producte mediocre incapaç de competir amb dispositius de gegants com Apple o Samsung”, apunta Amores. Si bé és cert que Amazon ha parlat molt poc del fracàs del Fire Phone, Tom Szkutak, un dels directius de la companyia, va admetre que l’elevat preu del dispositiu -es venia per 199 dòlars (179 euros)- havia generat rebuig entre la clientela. A més, el fet que la botiga d’aplicacions d’Amazon tingués un milió menys d’aplicacions que els dispositius d’Apple o de Google tampoc no hi va ajudar. Els experts, de fet, consideren que a més a més va arribar tard: els iPhones i els Samsung Galaxy ja havien conquerit el mercat. “El Fire Phone era un producte neutre i incapaç de satisfer cap necessitat nova”, sentencia Amores. En les primeres setmanes tan sols va aconseguir vendre 35.000 dispositius, segons The Guardian. Al cap d’un any, el 27 d’agost del 2015, Amazon va deixar de fabricar-lo.
+ Detalls
La lliçó
“La diversificació d’un negoci és un pas lògic i que sovint permet minimitzar riscos en casos de complicacions econòmiques, però cal vigilar -adverteix Xavier Amores, director de l’MBA de la UdG-. Abans de llançar-s’hi s’ha de comprovar si l’empresa disposa d’unes competències prou sòlides per aconseguir fer-ho amb èxit”, apunta.
