La setmana passada ens fixàvem en el cas de Meerkat, una plataforma per a dispositius mòbils que permetia retransmetre vídeo en directe a través de Twitter. El 2015 havia acaparat les mirades d’analistes tecnològics i usuaris, que se la descarregaven en massa. Tothom en parlava. Meerkat havia nascut basant-se en Twitter, que li havia donat permís per desenvolupar un sistema que permetés incorporar vídeos en streaming a la xarxa social. Ara bé, tot va canviar quan l’aplicació es va convertir en un fenomen. L’ocellet blau va començar a tremolar i va canviar de parella de ball: va prohibir que Meerkat fes servir la xarxa, va treure el talonari i va comprar la modesta Periscope, que oferia uns serveis molt similars. Per 56 milions de dòlars, Twitter va enfonsar Meerkat. Però, després de més de tres anys de casats, l’enamorament entre Twitter i Periscope sembla haver-se refredat. Avui qui fa servir Periscope?
“El 2015, el caldo de cultiu era perfecte perquè nasquessin Periscope i Meerkat”, posa en context Frederic Guerrero-Solé, investigador en xarxes socials de la UPF. “S’havia desplegat la xarxa 4G amb solvència i la infraestructura d’internet estava preparada per a la transmissió massiva d’imatges en temps real”, recorda. Va ser aleshores quan Twitter va moure fitxa comprant Periscope. De fet, ho necessitava: la xarxa estava sent qüestionada. “No hi havia manera que superés la barrera dels 400 milions d’usuaris únics i el nombre d’usuaris actius tampoc creixia”, explica. Amb aquest rerefons, l’adquisició va ser llegida pels experts com un intent de rellançar la xarxa en una època en què molts dubtaven de la seva capacitat de progrés. “Alhora, va ser una operació de mercat: Twitter buscava com a objectiu últim maximitzar el valor de les seves accions”, analitza Guerrero-Solé. Al final, tot va quedar en no res i Periscope va acabar passant a la història sense pena ni glòria.
“La mateixa filosofia de Twitter complicava molt la implantació de nous serveis com el del vídeo en streaming : tenia una arquitectura molt restrictiva”, assegura l’investigador en xarxes. A més, Periscope no enganxava els usuaris. “No va poder complir les expectatives: un cop descarregada, la gent s’adonava que, en el seu dia a dia, no vivia experiències que mereixessin ser retransmeses al món i, per tant, no tenien la necessitat d’utilitzar la plataforma de forma recurrent”, explica. Al final, els usuaris han acabat fent servir Periscope només en catàstrofes naturals i situacions d’emergència. “No hi ha cap empresa que pugui sobreviure així, evidentment, el boom es va tornar un bluf”, rebla.
Avui, Periscope és una plataforma oblidada. Si més no, la seva popularitat queda lluny de la que tenia fa dos anys, quan Gerard Piqué la utilitzava per comentar els partits des de l’autobús o quan Gabriel Rufián i Joan Tardà hi explicaven com era la seva vida a Madrid. Segons la companyia, el gener del 2017 Periscope tenia 10 milions d’usuaris registrats al món, però només un 20% hi entraven cada dia.
+ Detalls
La lliçó
“Les empreses volen fer diners, i monetitzar continguts audiovisuals creats pels usuaris és complicat -explica Frederic Guerrero-Solé, investigador en xarxes socials a la UPF-. Cal que Periscope i Facebook Live caminin cap a models similars al de Netflix, per exemple, comprant drets televisius d’esdeveniments esportius”.
