‘EPIC FAILS’

De rei a ‘loser’: el Netscape va sucumbir a l’Explorer

Marc Amat
2 min
De rei a ‘loser’: el
 Netscape va sucumbir a l’Explorer  “Netscape va créixer molt ràpid, però la integració de Windows i Explorer va acabar estroncant-li els plans -resumeix Walter Garcia-Fontes, degà d’economia de la UPF-. Hauria pogut intentar unir esforços amb Microsoft, però Gates volia desenvolupar el seu propi navegador, de manera que ho tenia complicat”, conclou.

1994: els grans incendis de la Catalunya Central; la destrucció entre flames del Gran Teatre del Liceu; la incorporació d’Àustria, Suècia i Finlàndia a la Unió Europea, i el genocidi de Ruanda. De tot això ja fa 25 anys. Pot semblar estrany, però quan passava tot això, internet encara no s’havia estès a Catalunya. De fet, les paraules World Wide Web tot just havien començat a ressonar als Estats Units. Era un món en construcció i encara per definir, però tothom hi entreveia un enorme potencial. L’informàtic Marc Andreessen i el científic Jim Clark no eren cap excepció. “El 1994 van crear el Mosaic Netscape 09, el primer navegador web amb una interfície gràfica”, rememora Walter Garcia-Fontes, degà d’economia de la UPF.

Va ser un fet transcendental. “El navegador d’Andreessen i Clark no només era l’únic del mercat, sinó que també era gratuït, per la qual cosa es van registrar milions de descàrregues de seguida”, assenyala l’expert. Fins que van veure que s’hi podia fer negoci. L’empresa va passar a dir-se Netscape, el navegador va rebatejar-se amb el nom de Navigator, i l’ús comercial del producte va deixar de ser gratuït per pujar fins a 39 dòlars. “Malgrat tot, es va convertir en l’estàndard molt ràpidament -apunta l’expert-. De fet, tan sols un any després de la seva creació, el Navigator ja havia aconseguit 10 milions d’usuaris”, xifra. Però, de cop, tot es va estroncar. El totpoderós Bill Gates havia decidit moure fitxa.

La primavera de 1995, el fundador de Microsoft va veure clar que internet seria el futur i es va posar a treballar”, explica Garcia-Fontes. De les paraules va passar als fets. Al cap de pocs mesos, Gates anunciava el naixement de l’Internet Explorer, que s’inclouria dins el Pack Plus de Windows 95, una versió premium i molt menys estesa del sistema operatiu. “Així va esclatar la guerra dels navegadors”, apunta. Durant diversos mesos, Netscape i Microsoft van invertir quantitats ingents de diners per aplicar noves funcionalitats als seus programes. Netscape dominava el mercat. “Tenia més recorregut que Internet Explorer i havia aconseguit incorporar el Java, cosa que el feia molt superior -assenyala Garcia-Fontes-. De fet, el navegador de Microsoft només havia conquerit un 6% del mercat a finals del 1996”, apunta. Però Gates ho tenia tot pensat.

La mort de Netscape va començar en el moment que Microsoft va utilitzar l’estratègia de l’empaquetatge o bundling ”, analitza. L’empresa de la finestra va decidir incorporar l’Internet Explorer a tots els Windows 95: preinstal·lat i gratuït. “L’usuari que es comprava un ordinador amb Windows ja l’hi tenia de fàbrica, mentre que el Navigator se l’havia de descarregar”, explica l’expert. Netscape va canviar d’estratègia i va tornar a oferir-lo de franc. El moviment de Microsoft, que va menjar-se el mercat sencer, no va agradar a la Unió Europea, que va obligar l’empresa a oferir alternatives. Així va ser com Opera o Chrome van començar a treure el cap. El Netscape, però, ja estava mort i enterrat. El funeral va ser l’1 de febrer del 2008.

+ Detalls

La lliçó

“Netscape va créixer molt ràpid, però la integració de Windows i Explorer va acabar estroncant-li els plans -resumeix Walter Garcia-Fontes, degà d’economia de la UPF-. Hauria pogut intentar unir esforços amb Microsoft, però Gates volia desenvolupar el seu propi navegador, de manera que ho tenia complicat”, conclou.

stats