'EPIC FAILS’
MARC AMAT

La sonada mort de Musical Emporium entre souvenirs

La sonada mort de Musical Emporium entre souvenirs  “La gentrificació turística associada a la marca Barcelona i la digitalització de la indústria musical van ser una combinació letal per a Musical Emporium -explica Walter Garcia-Fontes, degà de la Facultat d’Economia i Empresa de la UPF-. Així i tot, podria haver sobreviscut venent productes descatalogats a internet”. / LAURA MAGALLÓN Zoom

Una dona carregada amb dues bosses de Zara travessa la Rambla com un llamp, esquiva un taxi i s’atura davant l’aparador del número 129. Esbufega. S’ajusta la mascareta i es recol·loca un parell de blens de cabells rere l’orella. Davant seu, dos grans pòsters amb la paraula yes dibuixada amb els símbols monetaris del ien, el dòlar i l’euro, pintats d’un luxós color daurat. A dreta i esquerra, quatre cartells exageradament cridaners amb el mot change atrapen durant uns segons les seves retines i l’acompanyen fins que creua la porta. Dins l’establiment de canvi de divises, un home l’espera rere el vidre blindat del mostrador. Ella no ho sap perquè un cop a l’interior no hi ha res que l’hi indiqui, però les parets del local on ara dringuen les monedes havien sentit sonar acordions, mandolines, sitars i guitarres durant anys i panys.

Encara avui, tots els amants de la música recorden la Musical Emporium, una de les botigues d’instruments musicals més emblemàtiques de Barcelona. Després de 114 anys, l’hivern del 2014 va abaixar la persiana per últim cop. L’únic rastre que en queda és a la façana de l’edifici, on es conserva el sòcol de fusta, l’aparador, una porta de vidre amb la figura d’Euterpe -la musa de la música- i dues petites marquesines amb el nom de l’establiment. A l’interior, de les mítiques prestatgeries que van aguantar durant anys tones de partitures ja no en queda res. Però al número 129 de la Rambla s’hi continua amagant una gran història.

A finals de segle XIX, Josep Llobet i Gardella va decidir deixar-ho tot i anar a provar sort a l’Argentina. En va tornar amb diners i amb una idea de negoci: fundar una petita editorial de partitures. El 1900 va crear Musical Emporium. La botiga, situada en una Rambla que tot just es començava a urbanitzar, va arrelar i va anar guanyant notorietat entre els músics de la ciutat. El negoci va anar passant de generació en generació venent partitures fins que, el 1956, Lluís Castelló i Llobet en va agafar les regnes i va decidir introduir-hi un gir. “Quan em vaig posar al capdavant del negoci vaig veure clar que, si volíem continuar, havíem de començar a vendre instruments musicals”, va explicar Castelló a El Mundo en una de les últimes entrevistes concedides abans de tancar per sempre. La decisió els va permetre aguantar unes quantes dècades més, però aviat van arribar nous reptes.

La difusió de la música a través d’internet, la falta de relleu familiar, l’encariment dels lloguers i la crisi econòmica del 2008 van ser quatre dels ingredients que van obligar a tancar el negoci. “Però, essencialment, la desaparició de Musical Emporium es va deure a la combinació de dos factors: la gentrificació de Barcelona i la digitalització de la música”, analitza Walter Garcia-Fontes, degà de la Facultat d’Economia i Empresa de la UPF. “La botiga no va saber atraure els turistes que passaven per davant de l’establiment”, opina. Alhora, segons Garcia-Fontes, van deixar escapar una altra oportunitat: vendre en línia material antic i sovint descatalogat de la botiga.

El desembre del 2014 Musical Emporium va dir adeu. La botiga, que havia aconseguit resistir durant anys enmig de grans firmes de moda, cerveseries, kebabs i souvenirs, no va poder superar l’estocada final: la pujada de lloguer que havia d’assumir per contracte a partir de l’1 de gener del 2015.