‘EPIC FAILS’
MARC AMAT

Microsoft no se’n surt amb la música

Microsoft no se’n surt amb la música Zoom

El 2 d'octubre del 2017 Microsoft estava de dol. Eren les 12 del migdia quan Jerry Johnson, director general de Microsoft Groove, decidia publicar al seu blog una entrada per confirmar el que feia temps que es veia a venir: després de dos anys de vida, Groove Music abaixaria la persiana a finals d’any. Tanmateix, l’anunci no va fer gaire soroll als mitjans. Era un servei de música a demanda molt semblant a Spotify, Deezer, Google Play Music o Apple Music, però que havia passat extremadament desapercebut entre el gran públic. Pagant una tarifa plana de deu dòlars al mes o bé cent cada any, l’usuari podia tenir accés il·limitat a un catàleg de més de 50 milions de cançons. Però el 31 de desembre del 2017 la plataforma va deixar d’oferir el servei de música en streaming i va arribar a un acord amb la seva gran rival, Spotify, perquè els seus usuaris poguessin fer-hi una migració còmoda. “Els serveis de música a la carta han posat les cançons a l’abast de tothom -assegurava Johnson en el comunicat-. Per això ens encanta poder anunciar-vos que hem arribat a un acord amb Spotify”, explicava relativament satisfet el directiu. També va anunciar que els usuaris de Groove Music tindrien tres mesos per traslladar-hi les seves llistes de reproducció, i que a més rebrien una prova gratuïta de 60 dies a Spotify Premium. Així va ser com, a partir del gener del 2018, Groove Music va passar a ser un simple reproductor capaç de fer sonar tan sols cançons emmagatzemades al propi dispositiu.

Però per entendre aquest fracàs cal anar molts anys enrere. Microsoft no ha tingut mai sort amb la música. De fet, la primera patacada li va arribar el 2006. El 2004 l’empresa havia anunciat la creació del servei MSN Music, pensat expressament per competir amb l’última gran revelació d’Apple: iTunes. El servei no va arribar mai a fer-li ombra, i el 2006 van decidir transformar-lo coincidint amb l’estrena a bombo i platerets dels Zune, uns dispositius molt similars als iPod i que també van fracassar. El juny del 2012 Microsoft va decidir no fabricar-ne més i la plataforma de música va passar de dir-se Zune Music a Xbox Music. El juliol del 2015, coincidint amb l’esperit de la companyia d’unificar continguts de cara a la sortida de Windows 10, va replantejar la plataforma i la va anomenar Groove Music.

“Microsoft va patir un desposicionament estratègic clar en el negoci de la música”, explica Xavier Ferràs, professor d’Esade expert en innovació. Per a l’entès, la companyia va actuar d’una manera tan “lenta i dubitativa” que va fer que s’acabés quedant atrapada enmig del no-res. “Mentre Apple es va erigir com a pionera en el sector fins al punt de convertir els iPod i l’iTunes en el disseny dominant de la indústria, els moviments de Microsoft van ser llegits com a simples intents d’imitació”, explica. Per Ferràs, alhora, Groove Music ho va tenir molt complicat per competir també amb Spotify. “S’enfrontava a una start-up que no tenia res a perdre, amb una marca fresca, jove i audaç, i que gaudia d’una estructura molt més flexible que la de Microsoft”, conclou aquest professor.