L’invent fallit de Microsoft per lluitar contra l’iPod

23 d'octubre de 2001, Califòrnia. Steve Jobs és dalt de l’escenari. Vestit amb els seus inconfusibles jersei negre, texans i ulleres minimalistes, el cofundador d’Apple està a punt d’ensenyar al món un invent cridat a revolucionar la manera com s’havia escoltat música fins aleshores. “Imagineu-vos poder encabir a la butxaca dels pantalons unes mil cançons”, deixa anar el visionari del gegant tecnològic davant un auditori expectant. Fa una pausa, agafa aire i, amb elegància, exhibeix per primera vegada l’esperat iPod, l’innovador dispositiu MP3 de l’empresa de Cupertino. Llavors ningú no ho sabia, però l’iPod s’acabaria convertint en un èxit rotund de vendes: cinc anys després ja se n’haurien venut 100 milions arreu del món i, al cap de quinze anys, la xifra ja rondaria els 400.

A casa de Microsoft, l’eterna rival, s’ho miraven amb nerviosisme. “L’iPod acabarà morint assassinat pels smartphones del futur”, etzibava Bill Gates el 2005, en una entrevista al reputat Frankfurter Allgemeine Zeitung. Tanmateix, i tan sols un any més tard de fer aquestes declaracions, el fundador de Microsoft anunciava el llançament de Zune, un reproductor de música molt semblant a l’iPod. El gest sorprenia. De fet, part de la premsa especialitzada va llegir-ho directament com un intent desesperat de Gates per rebaixar l’elevadíssima quota de mercat que Apple havia aconseguit amb els seus dispositius, i que ja s’enfilava per sobre del 50%.

Així, el 14 de novembre del 2006 Microsoft va posar a la venda als Estats Units el Zune, a un preu de 249 dòlars. Era un reproductor multimèdia digital de 30 gigabytes, amb una petita pantalla de vídeo de tres polzades, que podia sintonitzar emissores de ràdio FM i que anava connectat a un servei de música molt similar a iTunes. De fet, per Microsoft, el nom de Zune no significava només la creació d’una nova família de dispositius -que arribaria a tenir quatre generacions- sinó també el disseny d’un nou sistema operatiu per fer-los funcionar i d’un nou marketplace. El mercat els va rebre amb molta fredor i fins i tot fent-ne befes, pel color marró dels dispositius. “El marró serà el nou negre”, defensaven els creatius de la companyia. Però les xarxes van relacionar de seguida el color amb el de la femta. El Zune va aterrar al mercat amb mal peu.

L’any 2010 el negoci continuava sense somriure’ls. El 77% dels reproductors musicals portàtils venuts als Estats Units eren iPods, mentre que els Zune no apareixien ni al Top 5. El 2011 Microsoft va tirar la tovallola i va enterrar per sempre el projecte. Però, per què va fallar? Un any més tard, Robbie Bach, president de la divisió d’entreteniment i dispositius de Microsoft, en va donar algunes claus en una trobada d’emprenedors de Seattle. “Era un producte que anava massa a remolc d’Apple: la gent no tenia ganes de comprar-lo -admetia-. Alhora, la nostra campanya de màrqueting va ser molt confusa: vam optar per fer anuncis molt treballats artísticament però que només van acaparar l’atenció d’un perfil molt concret d’amants de la música”, assegurava el directiu de Microsoft.

+ Detalls

La lliçó

“El Zune va arribar tard: feia cinc anys que l’iPod dominava el mercat i, a més, no aportava cap gran valor diferencial -assegura Xavier Amores, director de l’MBA de la UdG-. Microsoft no va saber convèncer els clients d’Apple, que no van veure en el Zune ni noves funcions ni tampoc un dispositiu de més qualitat”.