‘EPIC FAILS’
MARC AMAT VILÀ

Quan Microsoft no tocava ni quarts ni hores

Quan Microsoft no tocava ni quarts ni hores  “Tota innovació té una oportunitat per créixer en el mercat i convertir-se en un estàndard, però no és mai gens fàcil -explica Xavier Amores, director de l’MBA de la UdG-. En aquest cas, va aparèixer un sistema que va acabar millorant els avantatges de la tecnologia de Microsoft, cosa que la va fer fracassar ràpidment”, resumeix. / ARA Zoom

“Bill Gates, Bill Gates, Bill Gates!”. És 17 de novembre del 2002. Falten pocs minuts perquè el president de Microsoft pugi a l’escenari del colossal MGM Grand Garden Arena de Las Vegas i cinc professores d’informàtica d’una escola de Montana ja coregen el seu nom. Com si fossin cheerleaders, branden uns bastonets lluminosos i sacsegen amb força quatre jaquetes de xandall rosa, un dels colors més habituals de la vestimenta de Gates. Han vingut expressament per veure la conferència del guru de les noves tecnologies a la Comdex, una de les fires anuals més importants del sector. L’estadi és ple a vessar amb milers de techies, periodistes i analistes tecnològics. Quan Gates surt a l’escenari, tothom calla. Volen saber quines són les grans novetats de Microsoft per als propers mesos. El president n’anunciarà unes quantes. Algunes seran fracassos absoluts, com el primer rellotge intel·ligent de la companyia.

“Quan diem ordinador personal, ens imaginem asseguts davant del nostre PC d’escriptori i això no té per què ser així -avançava Gates-. Estem encetant l’època de la mobilitat i volem anar un pas més enllà”, deia. Al cap de pocs minuts, explicava al món que havien desenvolupat un nou sistema per crear electrodomèstics intel·ligents: l’SPOT. “Nous dispositius i tecnologies innovadores que ajudaran a provocar la propera revolució informàtica”, resumia. Aquell 17 de novembre va ensenyar a l’auditori uns quants prototips de dispositius que es podien connectar al flamant SPOT: uns imants de nevera que mostraven l’hora i els resultats de les competicions esportives; un despertador que informava de les cites, de l’estat del trànsit i de la previsió meteorològica, i un rellotge de polsera: el primer smartwatch de la companyia.

El dispositiu, batejat amb el nom de MSN Direct Smartwatch, va arribar al mercat al cap de pocs mesos. Qui el portava podia tenir accés a informació esportiva en temps real; a les notícies d’última hora; als missatges de Messenger i al temps que faria l’endemà. A diferència de les tecnologies actuals, el dispositiu no feia servir ni 3G ni wifi: les dades li arribaven a través de la xarxa de FM. Avui podria semblar rudimentari, però el 2002 no ho era. “La tecnologia va néixer en un món on no tothom tenia un telèfon mòbil i on ni tan sols existia Google Maps”, recorda Xavier Amores, director del màster en direcció i gestió d’empreses de la Universitat de Girona. L’invent, però, va fracassar.

Per poder utilitzar tots els serveis que oferia el rellotge, l’usuari s’havia de subscriure a MSN Direct, un servei de pagament de Microsoft. Sense aquesta subscripció, el rellotge servia per ben poca cosa. Pagar tampoc assegurava que es pogués fer servir: la cobertura de FM no arribava a tot arreu i el servei només estava disponible a 100 ciutats dels Estats Units i de Canadà. Amb aquesta tecnologia de FM al darrere, el dispositiu de seguida va quedar fora de combat. “Va quedar totalment sobrepassat per l’emergència del wifi i els mòbils d’altes capacitats -analitza Amores-. Eren aparells que oferien funcions molt més sofisticades, adaptades als clients i sense el cost que representava la subscripció”, detalla. El 2008 la producció de rellotges es va aturar i el 2012 el servei MSN Direct va desaparèixer davant l’auge de tecnologies més ràpides i esteses com la connexió wifi.