Quan esclata la primavera, les grans avingudes d’Austin, una de les principals ciutats de Texas, es converteixen en autèntiques riuades de modernets. Circulen d’un cantó a l’altre, amb les mirades clavades als seus mòbils d’última generació i mostrant amb gran orgull les targetes que els acrediten com a assistents del South by Southwest, un dels festivals de música, cinema i noves tecnologies més prestigiosos del món. Els impulsors de projectes discrets saben que és el context perfecte per donar a conèixer les seves creacions. El 2007 els assistents van enamorar-se de la poc coneguda Twitter, van fer-ne córrer la veu i la van catapultar a l’èxit; el 2009 va passar el mateix amb Foursquare, i la història es va repetir el 2015, amb Meerkat, una trencadora plataforma per a dispositius mòbils que permetia retransmetre vídeo en directe a través de Twitter. “Va ser un dels primers intents seriosos de crear una plataforma de vídeo en streaming amb el mòbil com a dispositiu”, explica Òscar Coromina, coordinador del màster en comunicació i màrqueting digital de la UAB.
Feia tan sols quinze dies que Meekat havia arribat a les botigues d’aplicacions i la premsa especialitzada ja l’havia deixat pels núvols. Ben Rubin, l’arquitecte israelià de 27 anys que l’havia ideat, vivia un somni. Durant els dies del festival, les descàrregues van disparar-se: l’aplicació va arribar a superar els 100.000 usuaris. “El moment era l’idoni: s’havien estès els telèfons mòbils d’última generació que permetien capturar vídeo d’una gran qualitat, i la xarxa 4G s’havia consolidat plenament”, contextualitza Frederic Guerrero-Solé, investigador en xarxes socials de la UPF.
Però l’alegria de Meerkat va començar a esvair-se de seguida. Mentre el congrés estava en marxa, Twitter va emetre un comunicat demolidor: havia decidit prohibir que la plataforma de Rubin pogués generar automàticament piulades amb l’enllaç necessari per permetre als usuaris accedir als vídeos en directe. Realment, la decisió era esperable: la xarxa de l’ocellet havia comprat recentment Periscope, una plataforma molt similar a Meerkat, i no volia que li robés terreny. L’emprenedor israelià, que ja s’esperava la jugada, va implantar de seguida diverses modificacions, com la possibilitat de crear directament un perfil d’usuari a la seva plataforma i poder buscar-hi persones sense haver de passar per Twitter. De fet, amb els canvis sota el braç, la massa d’usuaris va seguir creixent (un 30%, segons l’empresa) i Meerkat va aconseguir una injecció de 12 milions de dòlars de diversos inversors. Però l’aplicació, de mica en mica, va anar caient en l’oblit. El 4 d’octubre del 2016 el seu fundador va anunciar que tirava la tovallola.
En el fons, i malgrat no semblar-ho en un principi, la compra de Periscope per part de Twitter va acabar matant Meerkat. “Quan una xarxa amb 330 milions d’usuaris mensuals passa a integrar una funcionalitat com la del vídeo en streaming, deixa de tenir sentit utilitzar una alta plataforma si no ofereix un valor diferencial molt clar”, analitza Bernat Gimeno, consultor en màrqueting digital.
+ Detalls
La lliçó
“Les expectatives del mercat gairebé mai obeeixen a la realitat -recorda Frederic Guerrero-Solé, investigador en xarxes socials-. Meerkat no va aconseguir mai superar una fase imprescindible per consolidar-se: ser acceptada pel mercat i arribar a ser utilitzada de manera massiva i continuada pels seus usuaris”, rebela.
