‘EPIC FAILS’
MARC AMAT

Magic Park, el mític parc d’atraccions que no es va posar al dia

Magic Park, el mític parc 
 D’atraccions que no es va posar al dia “Negocis com el Magic Park necessiten reinventar-se constantment -comenta Lluís Prats, professor de la UdG i membre de l’Institut de Recerca en Turisme-. Cal que analitzin constantment quin públic poden atraure per centrar-hi els esforços”. I apunta: “Altres parcs han sabut canviar els adolescents per les famílies”. / MAGIC PARK Zoom

Grans rètols il·luminats amb focus de colors, llums de neó per tot arreu i una sínia gegantina reclamant totes les mirades. A finals dels anys 80, el Magic Park de Platja d’Aro s’havia convertit en un lloc de pelegrinatge obligat per a tots els adolescents de la Costa Brava. “Quan arribava el diumenge, a la Bisbal d’Empordà tot quedava més mort que viu i baixàvem fins a Platja d’Aro, al Magic -recorda Lluís Prats, actualment professor de la Universitat de Girona (UdG) i membre de l’Institut de Recerca en Turisme-. De joves hi passàvem la tarda, de moneda de cinc duros en moneda de cinc duros”, explica.

Aleshores, el primer parc d’atraccions de la Costa Brava ja tenia pràcticament quinze anys. El 1974, Màrius Xifré, un firaire de Barcelona, havia vist l’oportunitat de crear un espai d’atraccions i videojocs al municipi i s’hi havia llançat. La cosa li havia sortit bé. Primer havia comprat dues naus per instal·lar-hi una pista d’autos de xoc. Al cap de poc temps, ja hi havia incorporat màquines de videojocs, la famosa sínia, llits elàstics, una pista de bitlles i fins i tot una de patinatge. Al soterrani hi havia construït també una discoteca: la Màrius Disco. Hi havia de tot. Amb 4.000 metres quadrats coberts i 365 dies l’any en funcionament, el Magic s’havia erigit en un indret que atreia tant el jovent dels municipis dels voltants com els turistes que aleshores començaven a arribar a Platja d’Aro.

Ara, però, del somni de Xifré ja no en queda res. El març de 2017, l’artífex va morir i les seves dues filles van haver d’entomar el negoci. No va ser fàcil. El seu pare havia dut el parc personalment tota la vida, cosa que va complicar-ne el traspàs. A principis d’estiu del 2017, les dues filles van anunciar que abaixarien la persiana un cop acabada la temporada estiuenca. L’11 de setembre d’aquell any, una jornada de portes obertes va servir per posar el punt i final a un negoci amb més de 40 anys d’història. Finalment, aquest mes de març, les excavadores van arrasar el solar i van convertir les naus en un munt de peces de metall, runa i pols. Ara s’hi farà un hotel i un espai comercial, excepte als metres que ocupava la sínia -també destruïda-, que passaran a ser de titularitat municipal.

¿Però què li va passar a l’esplendorós Magic Park per acabar així? De teories n’hi ha moltes. Més enllà de les dificultats per consumar el traspàs per la gestió personalista que n’havia fet Xifré, al moment del tancament les seves filles van explicar a la premsa que també hi havia influït el fet que els videojocs, un dels principals al·licients històrics del parc, haguessin quedat obsolets. També van apuntar a l’elevat cost del manteniment de l’edifici i l’obertura d’un nou parc similar a la zona que -asseguren- els va restar clientela. Però Lluís Prats apunta a una raó més senzilla: “Avui dia la gent té al seu abast tot allò que abans trobava a faltar -explica-. Els adolescents dels 80 no havien anat mai a un parc d’atraccions ni tenien consoles a casa: ara qui vol anar als autos de xoc quan poden anar a passar el dia a Port Aventura o Naturlàndia?”, es pregunta l’expert per acabar.