‘EPIC FAILS’
-MARC AMAT

Invertir 27 M€ i facturar només 2.400 € és possible

Invertir 27 M€  I facturar només 2.400 € és possible Zoom

El setembre de 2014 el referèndum d’independència d’Escòcia ocupava les portades dels principals rotatius del món. També hi sortia Apple, amb la presentació del flamant -i encarit- iPhone 6, i Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, que anunciava mesures per allunyar el fantasma de la deflació a la zona euro. En canvi, poca gent recordarà aquell setembre com el mes en què Santander, CaixaBank i Telefónica van unir esforços per llançar Yaap Money, una plataforma que permetia fer petites transferències entre telèfons mòbils, de manera immediata, sense comissions i sense que l’usuari hagués de saber-se el número de compte del destinatari: les persones que hi tenien un perfil podien intercanviar-se diners seleccionant el destinatari a l’agenda de contactes del dispositiu.

Era la primera vegada a escala europea que dues entitats bancàries s’associaven amb una operadora de telecomunicacions per tirar endavant un projecte així. Ho feien, a més, amb una forta inversió al darrere: abocant-hi 27 milions d’euros. D’aquests diners no només en naixia Yaap Money sinó també Yaap Shopping, una aplicació mòbil que volia posar en contacte centenars de botigues amb milers de clients a través d’un aparador virtual carregat de suculentes ofertes.

En un principi semblava que la cosa rutllava. La plataforma de micropagaments va arribar a 150.000 usuaris i va aconseguir ser la plataforma líder en pagaments entre particulars a Espanya, mentre que Yaap Shopping va arribar a incorporar 10.000 referències de 600 botigues d’arreu de l’Estat. Però el negoci no va trigar a fer aigües. El 6 de juny del 2016 a les redaccions de tot el país hi va arribar un teletip de l’agència de notícies Europa Press que informava que l’aventura de Yaap s’havia acabat.

“Per començar, el petit comerciant no va trobar útil la plataforma i va escollir altres propostes més interessants”, explica David Igual, professor de la Barcelona School of Management de la UPF i expert en temes bancaris. “A més a més, tampoc tenien un model de negoci clar”, afegeix. De fet, el 2014 el balanç de Yaap era demolidor: havia aconseguit facturar 2.444 euros i les pèrdues s’havien disparat fins als 8,02 milions.

Amb aquest panorama,i després de tres anys sense aixecar cap, la companyia va optar per liquidar els dos projectes i centrar-se exclusivament a desenvolupar noves eines de banca digital. “Si bé els números no van sortir, estic convençut que Yaap va ser molt útil, tant a CaixaBank com al Banco Santander: van poder experimentar en tecnologies que després hem acabat veient aplicades en projectes com Bizum”, opina Igual.

De la mateixa manera, per a l’expert, Yaap va arribar a Espanya massa aviat i en un context de gran dificultat per a la banca. “Entre el 2010 i el 2014 la capacitat d’innovació de les entitats bancàries s’havia vist molt tocada per l’increment de l’exigència normativa del sector, amb l’aparició, per exemple, de les lleis que implantaven els tests d’estrès”, recorda. “Alhora, el panorama fintech era encara molt incipient”, afegeix. El 2015 la cosa començaria a canviar, però Yaap ja havia quedat tocada de mort.