‘EPIC FAILS’
MARC AMAT

L’experiment del futbol americà

L’experiment del futbol americà Massa quis enim. Donec pede  justo, fringilla vel, aliquet nec,  Vulputate eget, arcu. In enim  justo, rhoncus ut, imperdiet a,  venenatis vitae, justo. Nullam  dictum felis eu pede mollis pre Tium. Integer tincidunt. Cra S dapibus. Vivamus elementum  semper nisi. Aenean vulputat E eleifend tellus. Aenean leo ligula,  “Un esport no es pot imposar a cops de talonari en països on no hi ha una afició que permeti preveure unes vies d’ingressos prou sòlides per aguantar el negoci”, diu Cinto Ajram, director de la consultoria del Johann Cruyff Institute. “I, a casa nostra, lluitar amb el món del futbol és pràcticament impossible”, conclou. / JULIÁN MARTÍN / EFE Zoom

El 22 de juny del 1997 l’Estadi Olímpic Lluís Companys era un mar de crits enfervorits. Sota la mirada excitada de 30.000 espectadors, Jon Kitna, un jove quarterback dels Barcelona Dragons cedit pels Seattle Seahawks, entomava la pilota i signava el llançament decisiu del partit. Les grades esclataven d’emoció. Kitna acabava de segellar una jugada que, juntament amb dos touchdowns més, havia convertit l’equip barceloní en el nou campió de la Lliga Mundial de Futbol Americà. Per una nit, Barcelona aparcava els colors blaugranes per vestir-se de verd oliva. Però només ho va fer durant una nit.

“El futbol americà mai ha aconseguit arrelar a Espanya”, assegura Cinto Ajram, director de la consultoria del Johann Cruyff Institute i expert en gestió esportiva. Mentre que als Estats Units el futbol americà movia passions i milions, a Europa l’escenari era totalment diferent. De fet, després d’aquell calorós i emocionant diumenge, la passió per aquest esport a Catalunya va tornar als cabals habituals, amb registres de menys de 10.000 espectadors per partit i dificultats enormes per trobar patrocinis. El negoci que hi havia al darrere va començar a ressentir-se’n i els directius de la lliga van posar-se nerviosos.

Ja feia anys que els promotors de l’exitosa National Football League (NFL) dels Estats Units havien decidit apostar pel Vell Continent. El 1990, i amb l’objectiu de seguir engreixant les seves butxaques, havien creat la Lliga Mundial, incorporant-hi per primera vegada tres equips europeus de nova creació. La cosa no havia funcionat i el 1998 van intentar fer un gir de timó infructuós, fundant nous equips europeus i rebatejant la lliga amb el nom de NFL Europa. L’operació va ser un fiasco i, després d’aguantar anys acumulant pèrdues anuals de 30 milions de dòlars, els promotors van decidir extingir els Dragons i replegar-se a Alemanya, on l’esport sí que havia aconseguit arrelar. “Des del 1997, quan els Dragons van endur-se la World Bowl, l’assistència dels aficionats ha caigut al voltant d’un 50%, fins a situar-se als 6.868 espectadors de mitjana, la xifra més baixa de tota la lliga”, reconeixia aleshores Jim Connelly, director general de NFL Europa. La competició tenia les hores comptades. El 2007 els seus directius i inversors tiraven la tovallola per sempre.

“A Espanya i Europa és molt difícil intentar lluitar contra el futbol”, explica Ajram. Ells ho van provar, però tot i tenir molts diners, no se’n van sortir. “Van cometre diversos errors cabdals -assegura l’expert-. Intentar imposar un esport amb regles tan complicades en un lloc on ni tan sols es practica a les escoles va ser una aposta arriscada”. I recorda: “Sense afició no es venen entrades, els patrocinadors no s’interessen pel producte i les televisions no aposten per programar els partits”. A més, per a l’expert, NFL Europa no va saber oferir tampoc un producte de qualitat que atrapés nous espectadors.

Aquests factors, sumats als grans costos fixos que comporta organitzar una lliga internacional de futbol americà, van conduir els directius a anunciar la mort de NFL Europa i tornar a replegar-se als Estats Units.