L'estiu de 1992 els carrers de Sevilla anaven més plens que mai. L’Exposició Universal havia atret a la capital andalusa milions de persones vingudes d’arreu del món, i els pavellons firals treien fum. De tots ells, n’hi havia un que acaparava totes les mirades: el del Canadà. Els seus responsables havien decidit construir-hi, per primera vegada a Espanya, un espectacular cinema equipat amb el sistema Òmnimax, dissenyat per la canadenca IMAX, i que permetia projectar films en una pantalla esfèrica gegantina. La premsa n’anava plena, i Juan José Castelló, un empresari que hi era de visita, no s’ho va voler perdre.
“Hi vaig descobrir una tecnologia cridada a ser el futur del cinema”, recorda a l’ARA més de 25 anys després. “IMAX havia dissenyat un sistema que repensava el cinema com un gran espectacle, amb una imatge d’altíssima definició que desbordava els límits de la visió d’un ull humà i un sistema de so bestial”, explica. I va decidir exportar la idea a la capital catalana. El 23 de febrer del 1994, tan sols dos anys més tard i davant prop de 3.000 convidats, hi inaugurava el mític IMAX Port Vell.
“Els primers anys va ser un èxit rotund -recorda Castelló-. La gent no venia a veure els documentals que programàvem, sinó que volia viure una experiència única”, assegura. Durant el primer any de vida hi van passar 900.000 espectadors, però aviat l’efecte novetat va començar a desaparèixer, i més amb l’arribada de la digitalització. Tot es va complicar molt. “Les pel·lícules comercials per a IMAX eren molt difícils de trobar, i, quan se’n produïen, les distribuïdores ens demanaven que els paguéssim un 60% de la recaptació de la taquilla, com en el cas de les còpies digitals”, rememora l’empresari. “Però a IMAX cada còpia era caríssima i tot eren inconvenients: pesaven 200 quilos, valien 50.000 dòlars, es produïen quan les multisales ja feia temps que les projectaven, gastaven més energia, necessitàvem més personal...”, rebla.
L’arribada de la tecnologia 3-D a les sales comercials va suposar l’estocada final. El 2013 tan sols hi van passar 130.000 espectadors, i el 2014, l’IMAX Port Vell va decidir llançar la tovallola. “IMAX ens va enganyar”, assegura Castelló. Segons l’empresari, el 2012 la companyia canadenca els va prometre el llançament d’un sistema digital per a cinemes gegantins que mai va fer-se realitat. “Ens els vam creure i vam aguantar dos anys oberts, malgrat les pèrdues. Va ser un error”, lamenta.
Per a Xavier Ferràs, professor d’Esade expert en innovació, aquest va ser un cas de “pioners prematurs”. Els responsables de l’IMAX Port Vell no van saber anticipar-se al gran canvi que estava a punt de trastocar-ho tot: l’arribada de la digitalització, explica Ferràs. “Francament, no es podia preveure, aleshores”, conclou. Avui en dia, l’edifici de l’IMAX Port Vell continua buit. El 2016, però, Castelló va admetre a El País que es plantejava reobrir el cinema apostant per la nova tecnologia 8K. La proposta va acabar en res. Per sort. “Avui en dia això ja no impressiona ningú”, adverteix Ferràs.
+ Detalls
La lliçó
“L’IMAX Port Vell tenia un problema: no era un negoci escalable -assegura Xavier Ferràs, professor d’Esade-. Tenia un alt cost en tots els sentits i, l’espectador, un cop hi havia anat, ja no tenia incentius per tornar-hi”, explica. Per a l’expert, la indústria dels continguts està canviant ràpidament, i l’IMAX no va saber-s’hi adaptar.
