«Google és una de les poques empreses del món que ha aconseguit convertir el seu nom en un verb: ‘googlejar’», reflexiona Mircea Epure, professor de la Universitat Pompeu Fabra, abans d’endinsar-se a analitzar el cas d’un dels productes menys coneguts del gegant tecnològic. Parlar de Google és parlar de com dos estudiants de la Universitat de Stanford van ser capaços de bastir un imperi tecnològic, de com el seu cercador va conquerir els ordinadors d’arreu i de com les seves aplicacions -com Google Drive o YouTube- es van acabar fent imprescindibles als dispositius de més de mig planeta. Però Google també té una cara fosca de la qual no es parla gaire: de les oficines de Mountain View també n’han sortit fracassos. Si fa uns mesos ens fixàvem en la desfeta de les mediàtiques Google Glass, aquest cop posem el focus en un petit dispositiu que va passar molt més desapercebut: el Nexus Q.
El 27 de juny de 2012, els mitjans especialitzats treien fum. Durant la conferència Google I/O, l’esdeveniment anual en el qual l’empresa presenta les seves grans novetats, el colós de les cerques havia sorprès l’auditori mostrant “el primer reproductor de streaming multimèdia i social”. Es tractava d’un dispositiu que permetia enviar el contingut emmagatzemat al núvol Google Cloud directament al televisor o bé a uns altaveus externs. Així, simplement connectant-lo, l’usuari podia accedir a serveis com Google Music o YouTube. Tot, amb un disseny extremadament minimalista, elogiat i lapidat per la crítica a parts iguals: el dispositiu consistia en una senzilla esfera negra, sense pràcticament cap botó i amb una única línia de llum led que servia per indicar, per exemple, que s’hi estava reproduint música.
Però si les funcions i el disseny van despertar opinions per a tots els gustos, quan Google va anunciar-ne el preu de sortida, la premsa va posar el crit al cel de manera unànime. El gegant tecnològic pretenia vendre el dispositiu als Estats Units per un preu de 300 dòlars. “És exageradament car per les funcions que realitza”, deia l’analista tecnològic David Pogue en un dur article al New York Times dies després de l’anunci de Google. Mircea Epure, professor de la UPF, hi està d’acord i també dispara: “El Nexus Q era un producte massa pretensiós: va ser un intent fallit de competir amb l’AppleTV i aconseguir, sobretot, enfortir-se al mercat del streaming ; el dispositiu era tan sols la porta d’entrada a aquest mercat, on Google volia triomfar”.
Però el Nexus Q mai va arribar a les prestatgeries de les botigues d’electrònica. L’estiu del 2012 van repartir-ne centenars d’unitats entre un grup reduït de persones, i van obrir un llistat de reserva perquè, tothom qui el volgués, pogués tenir preferència un cop sortís a la venda. Però la data es va anar allargant i semblava que no arribava mai. Finalment, el gener del 2013 l’empresa va anunciar que “per seguir recollint informació útil del producte”, la sortida al mercat quedava desestimada. Això sí: Google va regalar el dispositiu a totes les persones que n’havien fet la reserva.
+ Detalls
La lliçó
“Google va crear un producte massa sofisticat i pretensiós, massa car i no gaire atractiu, però el van treballar bé, com a producte experimental -reconeix Mircea Epure, professor de la UPF-. Això els va conduir a crear, uns anys després, el Chromecast, un dispositiu similar i molt més senzill que ha triomfat”, recorda l’expert.
