'EPIC FAILS’
MARC AMAT

Les icòniques guitarres Gibson ja no agraden

Les icòniques guitarres  Gibson ja no agraden / FIRMA FOTO Zoom

Del mític guitarrista Slash al cantautor Quico Pi de la Serra; de l’influent Jimi Hendrix al Rei del Rock, Elvis Presley; del jamaicà Bob Marley al segovià Juan Valdivia, guitarrista d’Héroes del Silencio. Malgrat no compartir ni estil musical ni pentinat, en algun moment de la seva carrera musical tots ells han tingut una Gibson a les mans. De fet, amb més d’un segle de vida a l’esquena, la marca nord-americana de guitarres ha sabut escriure una història de novel·la.

El 1902 el lutier nord-americà Orville Gibson va obrir un petit taller a la ciutat de Kalamazoo, a Michigan, per vendre mandolines. El negoci li va anar bé i, al cap d’uns anys, ja venia guitarres. Als anys 60, i després de diversos canvis de mans, el nom de Gibson ja s’havia fet un lloc entre músics dels cinc continents. Tothom en volia una i de seguida es va convertir en una marca de culte. A partir del 2000, però, tot va començar a ensorrar-se: l’auge de nous estils de música entre els joves i la irrupció de les botigues en línia d’instruments de segona mà van anar desafinant mica en mica un negoci que semblava cridat a consolidar-se com una inesgotable mina d’or. Però Gibson no es va saber adaptar als nous temps.

I l’1 de maig del 2018 va saltar la notícia: la prestigiosa Gibson havia entrat en suspensió de pagaments. De fet, ja feia temps que no sortien els números: l’espiral negativa l’havia dut a acumular deutes de prop de 500 milions de dòlars. “Des del canvi de segle, la indústria musical ha anat canviant i la guitarra elèctrica ha anat perdent el rol d’instrument principal en la música pop”, assegura l’analista Peter Carbonara en un article a la revista Forbes. El panorama feia temps que inquietava els socis de l’empresa, però aquest no era l’únic problema. “Quan pensem en Gibson de seguida ens venen al cap noms de guitarristes mítics que de mica en mica es van esborrant”, explica Xavier Amores, director del màster en direcció i gestió d’empreses de la Universitat de Girona i professor associat de l’escola de negocis Eada. “Avui en dia, més enllà d’Ed Sheeran, els joves ho tenen difícil per trobar referents de masses que utilitzin les guitarres Gibson”, afegeix aquest expert.

Però aquest fet tan sols és un element més a afegir a la muntanya de motius que van portar la coneguda marca de guitarres a fer fallida. El 2014, en un intent de diversificar el negoci, l’empresa va desembutxacar 135 milions de dòlars per comprar una filial de Philips dedicada al món del so i enfortir la branca dedicada a la venda de sistemes d’àudio. Però aquest viratge, fet a la desesperada, va arribar tard. Això, sumat a l’estrena a bombo i platerets d’un model que reinterpretava la clàssica Les Paul i que no va triomfar gens, va enfonsar la companyia.

Paral·lelament, però, la històrica marca rival de Gibson vivia el seu millor moment: Fender havia sabut jugar bé les cartes en un context advers. “S’havia centrat en una estratègia basada en l’ús de les xarxes socials, havia apostat fort per l’omnicanalitat i s’havia fixat en dos públics que creixien amb força: el dels músics novells i el femení”, explica Amores. A finals d’octubre del 2018, però, Gibson va sortir del concurs després amb un acord amb el fons KKR, que va assumir-ne tot el deute.