El 29 de febrer del 2016 la plaça de l’Ajuntament de València era plena a vessar. Ningú volia perdre’s la mascletà especial que la històrica pirotècnia valenciana Caballer i la marca de cerveses Amstel havien preparat per enlluernar els membres de la Unesco, que aleshores estaven estudiant a fons la candidatura de les Falles per ser part del Patrimoni de la Humanitat. “Aquesta mascletà passarà als annals de la història”, avançava Vicente Caballer, propietari de la pirotècnia, hores abans de l’espectacle. Les xifres eren d’escàndol: 100.000 petards i més de 100 quilos de pólvora. Quan Alicia Moreno i Sofía Soler, les falleres majors de la ciutat, van proclamar a duet que comencés la mascletà, durant cinc minuts l’espectacle va ensordir tothom. L’èxit de crítica també va ser eixordador.
“Hem viscut un moment històric”, explicava excitat Pere Fuset, aleshores regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València. Caballer també estava content. “Cada mascletà és com un fill i hi hem treballat molt intensament”, recalcava. Aquella mascletà també era especial per una altra cosa: significava el retorn de Pirotecnia Caballer a l’emblemàtica plaça de l’Ajuntament, després de dos anys sense disparar-hi. El 2015, i després de 70 anys encarregant-se’n, l’empresa hi havia renunciat denunciant que els pressupostos de l’Ajuntament de València no eren suficients per garantir un espectacle de qualitat. “Mai ens ha importat perdre diners i ho hem donat tot per València, però els costos són molt grans”, deia aleshores Caballer. Era un símptoma del principi de la mort de la pirotècnica més antiga d’Espanya.
Nascuda el 1880 i després de tres generacions, Pirotecnia Caballer havia aconseguit fer-se respectar arreu del món. Amb Vicente Caballer al capdavant, la companyia havia començat a exportar i a recollir èxits. Havien treballat en parcs temàtics com Disneyland, s’havien encarregat de la pirotècnia d’esdeveniments com l’Expo 92 de Sevilla o la inauguració de la Ciutat de les Arts de València i havien aconseguit acumular cinc premis Júpiter, els Oscars dels focs artificials. A Caballer ja se’l coneixia amb el sobrenom El rei de la pólvora. I, per poder seguir creixent, l’empresa va demanar un préstec a l’Institut Valencià de Finances (IVF) per comprar tres terrenys al petit municipi de Llíria per gairebé 4milions d’euros per poder-hi fer un nou centre de producció adaptat amb les últimes novetats del sector. Però la jugada no els va funcionar.
Amb l'arribada de la crisi, la baixada dels encàrrecs de les administracions públiques i la competència creixent dels productes pirotècnics made in China els estaven complicant els comptes. A finals del 2016, Pirotecnia Caballer va començar a fer aigües. L’IVF va reclamar a l’empresa una execució hipotecària per reclamar el deute que la companyia havia contret després de sol·licitar-li el préstec i que, segons Levante, ascendia a 4 milions d’euros. Tan sols uns mesos després l’empresa va sol·licitar un concurs voluntari que la conduiria fins a la liquidació i al tancament, a mitjans del 2018.
+ Detalls
La lliçó
“Cal analitzar contínuament si el model de negoci segueix sent viable -diu l’economista Sílvia Holgado-. Pirotecnia Caballer hauria pogut diversificar-se en serveis però també en clients, intentant no dependre tant de l’administració pública”. I afegeix: “També cal vigilar amb els costos fixos que s’assumeixen”.
