‘EPIC FAILS’

EWorld: la ciutat deserta ideada per Apple

Marc Amat
3 min
EWorld: la ciutat Deserta ideada per Apple  “L’aposta d’Apple per tirar endavant l’eWorld era arriscada -opina Xavier Ferràs, professor d’Esade expert en innovació-. Realment va ser un pas valent que havia de fer: davant d’un panorama incert com internet, no posicionar-se podia significar perdre el mercat”, diu, malgrat reconèixer que les opcions d’èxit eren baixes.

Una universitat, un museu i un teatre. Una mica més enllà, uns grans gratacels i un vistós centre comercial. Just al costat de l’autopista, un punt d’informació turística. Així era eWorld, una ciutat virtual dibuixada per Apple el 1994 i que, avui en dia, ben poca gent recorda. Es tractava d’un programari gravat en disquet que, instal·lant-lo en un ordinador connectat a internet, permetia a l’usuari visualitzar el mapa d’una ciutat on cada edifici donava accés a un servei concret: s’hi podia des de parlar per xat amb altres visitants fins a consultar l’enciclopèdia, navegar per les incipients pàgines web de l’època, participar en fòrums i enviar correus. De fet, el primer correu electrònic enviat des de l’espai es va trametre utilitzant eWorld.

Però més enllà d’aquesta anècdota, eWorld va passar amb més pena que glòria. L’any 1994, internet era un món encara extremadament desconegut. Feia tan sols dos anys que s’havia inventat la webcam, en feia un que la Casa Blanca havia decidit crear-se pàgina web i ningú havia sentit mai a parlar de Yahoo, que encara havia de néixer. Apple, per tant, estava navegant sense brúixola per un mar totalment desconegut. “Sempre que apareix una tecnologia disruptiva com internet, es crea una situació anomenada de fermentació -explica Xavier Ferràs, professor d’Esade expert en innovació-. La incertesa era absoluta, el mercat era incipient i ningú sabia què volia el consumidor”, afegeix. Per a Ferràs, l’intent d’Apple amb l’eWorld no es pot entendre sense aquest context. “La companyia va intentar posicionar-se a cegues i ho va fer amb una proposta immadura”, conclou el professor.

La ciutat virtual d’Apple no va entusiasmar gaire ningú. Durant el seu primer any de vida només va aconseguir arreplegar 90.000 usuaris d’arreu del món. Però què els va fallar? Hi ha diversos motius. “El preu era elevat”, comença enumerant Ferràs. Per poder utilitzar el programari, més enllà de tenir accés a internet, calia abonar 9 dòlars cada mes. Alhora, només estava disponible per a aquells ordinadors que funcionessin amb sistemes operatius Mac o Newton, fet que constituïa una barrera d’entrada important al servei. Però més enllà d’això, a Apple li feien ombra serveis similars com CompuServe, Prodigy o, especialment, America Online (AOL). “Aquest últim era un gran competidor, amb molta més capacitat de generar continguts que no pas Apple”, apunta l’expert.

La premsa de l’època ja va llegir eWorld com una aposta poc ferma. A diferència del que havia fet amb altres productes de la firma, Apple havia destinat molt pocs bitllets verds a publicitar la seva ciutat virtual. Això va provocar que acabés sent utilitzada per quatre gats. De fet, les finances de l’empresa de la poma no passaven pel seu millor moment: el quart trimestre de l’any 1995 la companyia va tancar amb pèrdues de 700 milions de dòlars. Wall Street va tremolar, Apple va moure fitxa i, entre altres coses, va decidir destruir eWorld. El 31 de març de 1996, 147.500 usuaris hi van perdre l’accés. Era un nombre irrisori. Mentrestant, AOL havia bastit una autèntica metròpoli de 3,5 milions d’usuaris.

+ Detalls

La lliçó

“L’aposta d’Apple per tirar endavant l’eWorld era arriscada -opina Xavier Ferràs, professor d’Esade expert en innovació-. Realment va ser un pas valent que havia de fer: davant d’un panorama incert com internet, no posicionar-se podia significar perdre el mercat”, diu, malgrat reconèixer que les opcions d’èxit eren baixes.

stats