26 d'octubre de 1985. S’ha fet de nit i ja ha deixat de ploure. Marty McFly, un adolescent de disset anys, llisca amb el seu monopatí pels carrers molls de Hill Valley, a Califòrnia. S’afanya. Passen tretze minuts de la una de la matinada quan finalment irromp a l’aparcament desèrtic del Twin Pines Mall. Allà de seguida hi veu el Doc, un científic excèntric que l’espera amb candeletes. “He aconseguit acabar l’invent de la meva vida!”, exclama tan bon punt veu McFly. Està excitadíssim: ha creat un cotxe capaç de viatjar en el temps.
Aquesta és una de les escenes més memorables de Retorn al futur, la mítica pel·lícula nord-americana que el 1985 va conquerir el planeta. L’èxit va ser tan aclaparador que l’invent del Doc es va convertir en tota una icona. De fet, el DeLorean DMC-12, el model de cotxe tunejat pel científic, és avui dia una de les peces de col·lecció més apreciades. Però, fama a banda, la marca de vehicles DeLorean amaga darrere una tèrbola història que la va convertir en un dels blufs empresarials més inversemblants de la indústria.
El protagonista d’aquest fail es diu John Zachary Delorean. Era un estudiant brillant d’enginyeria automobilística de Detroit. La indústria va fixar-se en ell i el 1956 va ser nomenat director d’Enginyeria Avançada de Pontiac. El seu ascens en el sector va ser meteòric. Avalat pels seus dissenys, es va convertir en enginyer en cap de General Motors i, vuit anys més tard, en director de Chevrolet. Delorean s’havia convertit en una eminència quan, el 1974, va decidir plegar. Després d’haver passat per dos divorcis dolorosos i d’haver escalat fins a la cúspide el sector, Delorean volia gaudir de la vida.
Per això va decidir crear la seva pròpia marca de cotxes esportius. Gràcies a la seva reputació, no li va costar gaire trobar finançament i va fundar DeLorean Motor Company. Va contractar el cèlebre dissenyador Giorgetto Giugiaro i pesos pesants de General Motors, com l’enginyer Williams Collins. Els va encarregar la fabricació del primer model de la marca. “El resultat va ser un cotxe innovador”, explica Susana Domingo, professora de la UPF Barcelona School of Management. El xassís, el motor i la carrosseria eren les estrelles, però sobretot les portes en forma d’ala de gavina. Però va fracassar.
Els motius van ser diversos. La manca d’experiència de la mà d’obra de DeLorean va traduir-se en una allau de defectes de fabricació. “Alhora, la normativa americana va obligar-los a reduir la potència del motor, van posar-lo a la venda a un preu massa elevat i van topar amb un mercat en recessió”, analitza Domingo. A això s’hi van afegir els escàndols mediàtics i personals del fundador de la companyia: l’FBI el va enganxar intentant intercanviar un maletí de marihuana pel valor d’un milió de dòlars i es va divorciar per tercera vegada. De cotxes se’n van vendre tan sols uns 9.200 i el 1982 l’empresari va decidir tancar la firma. D’allà li van néixer 40 judicis, que el van acabar d’arruïnar del tot. El 1985 el film va tornar a posar el DeLorean al centre, però ja no se’n fabricaven. Mala sort, la fama va arribar tard.
+ Detalls
La lliçó
“Cal evitar errors com els de DeLorean -adverteix Susana Domingo, professora de la UPF Barcelona School of Management-. Va topar amb la normativa del sector, no va planificar bé ni els costos del producte ni el seu preu final i va arriscar-se massa amb tecnologies que no s’havien provat mai”, resumeix.
