‘EPIC FAILS’
MARC AMAT

Vint anys del Cube, l’ordinador fracassat d’Apple

Vint anys del Cube / ARA Zoom

Passaven pocs minuts de les nou del matí quan la platea del centre de convencions Jacob K. Jabits, a Manhattan, va esclatar en aplaudiments. A l’escenari hi acabava d’aparèixer Steve Jobs. Texans, jersei llis negre de coll alt, ulleres discretes i, sobretot, un comandament a distància a la mà. Darrere seu, una gran pantalla de projecció. Els amants de les noves tecnologies feia dies que esperaven el dijous 19 de juliol del 2000. La premsa també n’havia parlat molt. Tothom es preguntava quines novetats presentaria el president executiu d’Apple a la Macworld Expo New York 2000. La resposta els va arribar quan feia exactament una hora, 21 minuts i 46 segons que Jobs havia aparegut davant dels seus ulls. “Us presento el Power Mac G4 Cube -va dir el cofundador mentre apareixia el flamant ordinador damunt d’un pedestal-. Segurament, el producte més bonic que hem dissenyat mai”, va afegir.

Criteris estètics a banda, el Power Mac G4 Cube era un ordinador estrany. Es tractava d’un petit cub metàl·lic de 18 centímetres de costat que flotava dins d’un recipient transparent de vidre acrílic. Però també era innovador en un altre sentit. “Els nostres enginyers han aconseguit que sigui silenciós”, va explicar Jobs durant la presentació. El model, a mig camí entre el Power Mac G4 i l’iMac G3 de l’època, era un dels primers ordinadors que no necessitava ventiladors per funcionar. L’ordinador, però, tampoc va fer gens de soroll quan va sortir al mercat. Va ser un fracàs.

“Amb el Cube, Apple es va passar de frenada”, opina Xavier Ferràs, professor d’Esade expert en innovació. El 2000 la companyia de Cupertino venia de viure una època complicada. “Apple s’estava recuperant d’una situació que el 1996 gairebé la va fer desaparèixer”, contextualitza l’expert. La competència amb la tecnologia creada per IBM havia conduït l’empresa a una situació límit. “Apple estava exhausta, tenia menys recursos per innovar que els seus competidors i lluitava a la desesperada per trobar elements de diferenciació”, explica. A més, l’empresa havia tornat a fitxar el 1997 Steve Jobs com a president executiu, després que una guerra intestina l’apartés d’Apple el 1985.

AMB ELL AL capdavant, la companyia havia presentat el 1998 l’iMac, el primer ordinador preparat per a l’era d’internet. “En realitat tenia poques prestacions, però era molt bonic i cridaner -apunta Ferràs-. Va ser aleshores quan Jobs va descobrir que valia més una carcassa acolorida que un gran processador”, rememora. El Cube anava en aquesta línia. “Apple havia de competir en disseny perquè no podia enfrontar-se al sistema operatiu Windows ni als processadors d’Intel”, apunta. Però el mercat no ho va entendre. El Cube costava 200 dòlars més que el Power Mac G4 però, en canvi, no incloïa monitor ni altaveus integrats. A més, les primeres remeses van arribar a les botigues amb una tara: el vidre acrílic tenia petites esquerdes. El 3 de juliol del 2001, menys d’un any després del llançament, Apple va anunciar (també de manera força silenciosa) que n’aturava la fabricació per sempre.