Agrofruit: l’obscura desfeta del rei català de la fruita

“LA GENT JA no pot aguantar més: a partir de les dotze de la nit ens plantarem indefinidament”. El 12 de gener del 2018, José Luis Calabuig, secretari de la Federació d’Indústria, Construcció i Agroalimentació de la UGT a les Terres de l’Ebre, sortia davant dels mitjans de comunicació per anunciar el que molts ja donaven per fet. Després de dos mesos treballant sense cobrar, la plantilla d’Agrofruit havia dit prou i havia decidit iniciar una vaga indefinida. “Sense ingressos no es pot viure”, afegia Calabuig. En sis anys, l’empresa de les Terres de l’Ebre havia passat de ser la principal exportadora de cítrics de Catalunya a estar enfonsada en el pou econòmic més profund. ¿Però com hi va acabar caient?

El 2012 les cintes de producció de la planta que Agrofruit tenia a Tortosa corrien a gran velocitat. De fet, aquell any anaven més plenes que mai. Fins a finals de temporada, prop de 70 milions de quilos de taronges, mandarines i llimones van lliscar pel circuit i, a nivell econòmic, la facturació es va enfilar fins als 70 milions d’euros. L’empresa es va convertir en la reina del sector a Catalunya. Però quan s’espremen molt les taronges en surten els pinyols. I el pinyol -un de molt gros i inesperat- va aparèixer el 3 de desembre del 2014.

Aquell dimecres diverses furgonetes del cos de Mossos d’Esquadra van trencar per la carretera que va de Tortosa a Gandesa i van aparcar just davant de la porta d’Agrofruit. En van baixar una vintena d’agents, que van començar a regirar els despatxos. Al cap de pocs minuts, les primeres informacions arribaven a les redaccions dels mitjans de comunicació. L’Agència Catalana de Notícies informava que el cos policial s’hi havia personat per investigar un presumpte forat comptable de 50 milions d’euros. Les paraules “delicte econòmic” i “falsedat comptable” van córrer com la pólvora.

La jornada va acabar amb la detenció de quatre directius de l’empresa: Ferran Ferrer, Xavier Guarner, Josep Forés i Adolfo Algueró. Tal com va explicar l’ARA, la policia els considerava responsables del forat multimilionari. Fonts d’Agrofruit, però, donaven una altra versió: “Ningú ha posat la mà a la caixa”, deien, tot i reconèixer “irregularitats comptables”. Al cap de pocs dies quedarien en llibertat provisional amb càrrecs a l’espera del judici.

Però les sospites de tot plegat havien començat el 2013. El director general de l’empresa, Xavier Guarner, havia presentat uns comptes que després va modificar al comprovar que els bancs li havien tancat l’aixeta, segons va revelar El Punt Avui. Així, l’empresa va veure’s abocada a un concurs de creditors del qual va aconseguir sortir el 2015 amb el compromís de fer una reestructuració i una reducció de la companyia. “Des d’aleshores mai hi va haver voluntat de tirar l’empresa endavant”, diu avui a l’ARA Valentí Marín, secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre. El 2018, sense poder reflotar les finances, es va reactivar el concurs de creditors i l’administrador va optar per abaixar la persiana.