De la mateixa manera que un cotxe no pot funcionar sense benzina, una empresa no pot fer-ho sense diners. La recerca d'inversors, per tant, és una tasca vital per a un projecte emprenedor. Tant és així que, si fracasses, el teu projecte pot morir abans de néixer o (pitjor encara) morir quan ja està en marxa.
Amb aquesta pressió a sobre, arriba un bon dia en què l'emprenedor surt al carrer a buscar diners. Si la família ( family ) i els amics ( friends ) no estan forrats, i tenint en compte que els tontos ( fools ) no donen senyals de vida en aquests moments, durant una fase de la teva vida t'has de convertir en comercial de tu mateix i convèncer desconeguts. Vestuari formal, business plan i CV (l'equipament de guerra bàsic) i som-hi: al carrer, a moure contactes per aixecar diners!
Assistir a alguna trobada de business angels o a esdeveniments organitzats per les escoles de negocis et serveix per adonar-te que només trauràs diners d'aquests llocs si el teu negoci és biotecnològic o online . Amb risc, però amb un potencial creixement exponencial a curt termini. Ideal si vols muntar una altra Privalia, però complicat si el que vols és crear una empresa amb un temps llarg de maduresa i un ROI (retorn de la inversió) que no tingui dues xifres.
Madrid no et fa perdre el temps: si la idea no encaixa, t'ho diuen clarament, i fins i tot et proposen altres noms. Vaig enviar el meu business plan a moltíssims llocs, però només des de Madrid vaig rebre una resposta clara.
En canvi, si tingués un euro per cada "jo t'ajudaré" que he sentit a Barcelona podria muntar una altra empresa (segurament, un banc). La ciutat és oberta a les noves idees però, com em va dir un amic en un moment de certa desesperació, Barcelona és capaç de deixar morir una bona idea sense dir-te: "No m'interessa".
I, en realitat, tot i que potser creuen que no dient-te la veritat estan sent correctes amb tu, no t'estan fent cap favor: el factor temps, per a un emprenedor, és qüestió de vida o mort.
L'executiva agressiva és una jove emprenedora
