MODA

La segona vida a la xarxa dels negocis de tota la vida

Els germans De Moya venen, ara per internet, 12 milions d’etiquetes cada any per marcar amb el nom les peces de roba dels més petits

Natàlia Vila
3 min
La segona vida a la xarxa dels negocis de tota la vida

Fer el mateix de sempre però adaptant el canal de venda. Aquesta és l’aposta dels germans De Moya, fundadors de Marcaropa. El seu negoci és tan simple com -segons ells- necessari. Des del seu petit taller del barri de Gràcia, a Barcelona, fabriquen cada any més de 12 milions d’etiquetes per planxar o cosir sobre la roba. Un producte que fan servir sobretot els pares per etiquetar la roba dels seus fills quan van a l’escola, a l’esplai o de colònies.

Les etiquetes fan falta, i no una, ni dues, ni vint-i-cinc, en fan falta moltes, és un producte necessari”, assegura Juan Francisco De Moya. Aquest empresari, i el seu germà Juan Ramón, són la tercera generació d’una família que sempre s’ha dedicat al tèxtil. “El meu avi feia mocadors de roba; els fabricava a Horta i els venia per tot Espanya”, explica De Moya. Més endavant, als anys 80, el seu pare va ser dels primers a l’Estat a fabricar colzeres i genolleres, “el típic producte que es planxa i s’enganxa sobre la roba”, recorda aquest empresari. Però Marcaropa, tal com està configurada actualment, no apareix fins al 2006. “Neix del meu projecte final de carrera a l’Institut Químic de Sarrià”, explica Juan Francisco, que després va aprofitar per dur-lo a la realitat.

Es tracta del mateix negoci de tota la vida però traslladat a internet. “Nosaltres ja feia 20 anys que veníem les etiquetes a les merceries i, simplement, vam canviar el canal”, explica De Moya. Lluny de desmotivar-los, l’arribada de la crisi va ser l’empenta definitiva: “Vam muntar el portal el 2007 i 2008, precisament per poder produir i cobrar amb el mínim cost possible”, admet. De Moya recorda que aleshores, malgrat la incertesa general, la crisi no els va passar tanta factura. “La nostra competència va anar plegant, el mercat es va depurar i nosaltres vam aprendre a gestionar més amb menys recursos”, reconeix. Així, Marcaropa va esquivar els pitjors moments de la crisi sense fer cap retallada de personal. “Només érem quatre treballadors, els proveïdors més grans anaven tancant i com que el producte continuava sent necessari les merceries ens venien a buscar directament a nosaltres”, explica aquest emprenedor.

“El que hem aconseguit amb internet és automatitzar-ho tot -admet De Moya-; ara tot ho fa el client, i això no només redueix costos, també les errades per agafar malament una adreça, un telèfon... Aquestes gestions, ara, les fa qui fa la demanda, i el procés es més eficient”. Ser dels primers del seu sector a començar a vendre per internet també els va ajudar a posicionar-se. Segons aquests dos germans, l’evolució del seu negoci i l’auge del comerç per internet van fer que els sortissin competidors, però l’avantatge de Marcaropa va ser precisament els seus anys d’experiència en el negoci i els canals tradicionals.

“Moltes empreses es van animar i algunes, a més, amb molt més múscul financer que nosaltres, però es van centrar en les etiquetes plàstiques, de vinil, i nosaltres vam seguir amb les de cotó, el producte de tota la vida, ecològic i absolutament reciclable -remarca De Moya-. També oferim etiquetes plàstiques, però el 75% de les nostres vendes, és a dir, el producte estrella, continuen sent les de cotó, el típic rotllo de cinta que es talla i es planxa sobre la roba i es cus; a més, aquest producte no fa mal a la pell dels nens”, insisteix l’empresari.

De fet, segons explica aquesta família vinculada al sector tèxtil, el negoci de les etiquetes ha variat molt poc malgrat el pas del temps. “Hi ha algunes modes: durant una època, per exemple, ens demanaven molt personalitzar amb una fotografia enlloc del nom, però al final tothom torna al producte més bàsic”, reconeix Juan Francisco De Moya.

La unió de la tradició i el canal online els ha ajudat a facturar cada cop més. Mentre que a l’inici de la crisi els ingressos eren d’uns 80.000 euros, el 2014 Marcaropa ja va facturar-ne 700.000, i l’any passat van tancar amb 1,1 milions. Amb aquestes xifres, la companyia dona feina fixa a 8 persones, i la plantilla arriba a doblar-se -amb contractes temporals- quan hi ha més demanda. Ara els germans De Moya ja pensen en l’expansió internacional per obrir mercats a Europa i Llatinoamèrica, començant per Itàlia i Portugal. “L’abast de l’expansió dependrà de si ho fem sols i amb capital propi o amb un soci; ho estem debatent”, conclou De Moya.

stats