MODA

La roba ‘made in Barcelona’ que compra la Xina

Al revés que la majoria d’empreses de moda, Micu Micu ho produeix tot a Igualada i té com a principal client estranger el país asiàtic

Elisabet Escriche
3 min
La roba ‘made  in Barcelona’ que compra la Xina

Una part important de les empreses de moda traslladen l’elaboració de la seva producció a la Xina per després vendre-la aquí. Micu Micu, dedicada a la roba infantil i amb seu a Igualada, ha decidit fer-ho al revés. Excepte el cotó orgànic que compra a Itàlia, tota la resta -disseny o producció- ho fa des de la capital de l’Anoia i ho comercialitza amb la marca Barcelona. Amb el made in Barcelona ha aconseguit que la Xina sigui el seu principal comprador a nivell internacional: el 60% de la seva exportació va al país asiàtic.

Per poder fer front als pics de demanda, la fàbrica compta amb la col·laboració de tres o quatre tallers de la cinquantena que hi ha a la zona d’Igualada. “Entre tots els que fem és crear una xarxa de producció de quilòmetre zero”, explica el seu gerent, Carles Piernas.

Micu Micu va néixer el 2012. Després de 16 anys fabricant per a altres empreses, com Desigual, Piernas i el seu equip van detectar un forat en el mercat de roba infantil que no estava prou explotat. “Tot era molt clàssic i crèiem que li podíem donar una volta”, explica. Amb una plantilla de cinc persones (un dissenyador, dos encarregats de producció, un comptable i el gerent) i una maquinària de tricotar d’última generació, la pime ha aconseguit amb només sis anys de vida que el 40% de la seva producció es vengui a l’estranger.

La primera col·lecció eren mantes de dos colors, que fugien dels típics blau o rosa. “Les vam començar a comercialitzar a Catalunya, el País Basc i Alacant perquè eren els tres punts en què vam aconseguir representants que ja portaven altres marques”, explica Piernas. A la segona col·lecció van incorporar els conjunts per a nadons que s’han de dur a l’hospital i hi van sumar Galícia i Astúries. I a finals del 2013 ja van rebre les primeres peticions internacionals.

El primer que es va posar en contacte amb l’empresa va ser un representant dels EUA i, poc després, un altre de Taiwan i de Hong Kong. “La primera reacció va ser: «Com ho exportarem?»”, reconeix el responsable. Els dos representants havien conegut Micu Micu per les xarxes socials. “Facebook, Instagram i la contractació d’ influencers que són mares han sigut, a part del producte, la clau de l’èxit”, assegura el gerent.

Actualment ja exporten un 40% de la seva producció a una desena de països, entre els quals, a banda de la Xina, també hi ha França (ho comercialitza a través de la coneguda botiga online La Redoute), l’Aràbia Saudita, Portugal, Grècia o Lituània. El país asiàtic és precisament l’únic que fins ara els demana petites modificacions sobre el producte original. “Quan posem algun animal al teixit, com gats o crancs, volen que els canviem per balenes o peixos perquè, per algun motiu que no sabem, agraden molt a Hong Kong”, explica el responsable de Micu Micu. També tenen preferències amb els colors. “Nosaltres juguem amb una gamma unisex i a ells els agrada molt el blau cel”, afegeix.

Aquest estiu per primer cop ampliarà la seva col·lecció fins als 4 anys (fins ara han fet de 0 a 1 any). A banda d’aquest repte, l’empresa, que ha tancat el 2018 amb una facturació d’uns 300.000 euros, s’ha fixat com a objectiu obrir mercat a Itàlia i als Països Baixos. L’objectiu final és aconseguir que el 80% de la seva producció s’exporti a l’estranger. “Tant a Catalunya com a Espanya el mercat està molt saturat. És realment molt difícil guanyar mercat”, reconeix el gerent.

stats