Les sobres dels hípers: revenda, reinserció i negoci

Una tercera part dels aliments que es produeixen al món es perden. Aquesta xifra, però, impressiona més en tones. Només a Catalunya, es calcula que cada any es desaprofiten unes 750.000 tones de menjar entre llars, hostaleria i indústria agroalimentària. Al nostre país la crisi ha fet prendre més consciència d’aquest malbaratament i entitats com el Banc d’Aliments ja promouen campanyes de conscienciació. Els anglesos, però, ja fa temps que actuen i, fins i tot, en fan negoci.

Company Shop és una empresa anglesa amb més de 40 anys d’història que va començar gestionant l’estoc sobrant de manufactures diverses i que ara engloba la majoria de grans cadenes de supermercats i principals marques alimentàries d’Anglaterra per aprofitar les seves sobres en el mercat.

Actualment mouen unes 11.000 tones de menjar a l’any, que fins fa quatre mesos es redistribuïen en botigues tancades, únicament per a treballadors o exempleats del sector i per a serveis d’emergència que “estan familiaritzats amb el procés de manufacturació dels productes” i que, per tant, entenen per què compren productes a punt de ser caducats, o amb algun cop a la capsa. Per a aquesta empresa, amb un model de negoci únic a Anglaterra, és molt important tenir cura de la “imatge de la marca” i redistribuir aquests productes restants d’una manera “discreta i segura”, tal com es detalla a la seva web.

A finals de l’any passat, però, Company Shop va obrir el que s’ha anomenat el “primer gran supermercat social” d’Anglaterra. Es diu Community Shop. Persones en risc de pobresa tenen accés a productes de marques i distribuïdors com Marks and Spencers, Tesco, Asda, Morrisons i Nestlé, a preus fins a un 70% més reduïts.

Aquesta iniciativa va començar amb una prova pilot al sud del comtat de Yorskshire i, després de provar el seu èxit, el desembre del 2014 es va obrir el primer Company Shop al sud de Londres. Es tracta d’un supermercat que s’omple amb l’estoc sobrant de les grans superfícies, productes a punt de caducar o mal empaquetats, per exemple. Només hi poden comprar els “membres de la comunitat”, persones que acrediten una situació de dificultat econòmica i que han de viure a la zona pròxima del supermercat, que està situat en una de les àrees més pobres de la ciutat.

A més, per poder comprar-hi els usuaris es comprometen a entrar en una espècie de programa de coaching per reinserir-se al món laboral. De fet, la pertinença a aquest club és limitada en el temps. Idealment, el carnet caduca al cap de sis mesos. Passat aquest període, l’objectiu és que ja no hi hagi la necessitat d’acudir-hi perquè la situació d’aquella persona hagi millorat. Un cop tenen accés a comprar aCommunity Shop, els clients reben un curs de quatre setmanes que els fixa objectius i els ajudar a assolir-los; els usuaris es comprometen a anar a la botiga un cop per setmana per continuar amb aquestes sessions. Ara per ara l’establiment de Londres té 750 usuaris.

El centre té el mateix aspecte que qualsevol altre supermercat. “No només es tracta de cobrir una necessitat bàsica de persones amb dificultats, sinó de donar sentit de la propietat, de no tenir la sensació de rebre caritat”, explicava Sarah Dunwell, directora d’assumptes socials de Community Shop en declaracions al diari The Guardian.

Després que l’alcaldia de la capital anglesa s’interessés per aquest model, Company Shop té previst obrir 20 centres més a tot el país, sis a Londres. Tal com declarava el director de la companyia, John Marren, “amb aquesta iniciativa s’aborden dos problemes al mateix temps: es redueix el malbaratament del menjar i es cobreix una necessitat bàsica de les persones que no poden pagar-lo”.