Sense notícies de la llei d'emprenedors

Ahir va fer deu mesos que Mariano Rajoy va ser investit president del govern espanyol i encara no se sap res de la llei d'emprenedors malgrat que el candidat del PP va prometre que seria "una de les primeres coses" que faria si guanyava les eleccions. És cert que les promeses incomplertes de Rajoy ja són motiu de broma i que l'hemeroteca està plena de les contradiccions en què ha incorregut. Però generalment els incompliments de Rajoy han vingut forçats per Brussel·les i Berlín, que és on actualment es decideixen la majoria de polítiques econòmiques espanyoles (la pujada de l'IVA, per exemple, venia dictada des del centre d'Europa). Però el que sorprèn realment els emprenedors i autònoms és que el president espanyol no hagi aprovat la llei d'emprenedors malgrat que ningú li impedeix fer-ho i que ara mateix seria una de les poques coses que està en mans de l'administració per contribuir al creixement econòmic. "No entenc què coi esperen", afirma Marc Bonavia, president de l'associació de joves empresaris AIJEC. "Si Espanya té sis milions d'aturats, alguna cosa s'haurà de fer. Un milió són gent jove i això és molta energia desaprofitada". Segons l'últim informe Doing business que elabora el Banc Mundial, Espanya és el 133è país del món en facilitats per emprendre, per darrere del Camerun, Síria i Kènia.

Que la futura llei d'emprenedors no és una prioritat ho demostra l'escassa informació que tenen sobre aquesta qüestió els gabinets de comunicació dels quatre ministeris -Ocupació, Economia, Hisenda i Indústria- que en teoria preparen des de fa mesos aquest projecte en un grup de treball conjunt.

Com en la majoria de reformes que endega l'actual executiu, el ministeri d'Hisenda sembla que és qui té la paella pel mànec. El departament que dirigeix Cristóbal Montoro vol assegurar-se que les mesures incloses en la nova legislació no suposin una despesa addicional significativa que posi en risc el compliment dels objectius de dèficit públic. "Al govern temen l'impacte econòmic que aquestes mesures puguin tenir en els pressupostos, però no tenen en compte que aquest impacte seria insignificant en comparació amb els beneficis que aportaria en creació de llocs de treball", opina Fernando Zallo, director d'Esade BAN, la xarxa de business angels d'aquesta escola de negocis.

Sense data

En el primer semestre de l'any el govern va filtrar als mitjans diversos punts que podria contenir la llei. Es va arribar a parlar d'una "forta rebaixa" per als emprenedors o d'una llicència exprés per poder crear empreses en només 24 hores, cosa que va arribar a confirmar la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. Però la realitat és que, a dia d'avui, el govern no sap quan s'aprovarà la nova legislació. "Com a molt d'hora s'aprovaria en els primers mesos del 2013", expliquen a l'ARA fonts d'Hisenda segons les quals "la realitat de la situació econòmica ha fixat noves prioritats". De fet, l'executiu del PP ha insistit sovint que volia ajudar els emprenedors però de moment només ha adoptat a favor seu mesures de menor abast, com el pla perquè les administracions paguin els seus deutes amb proveïdors, un nou contracte per a joves (inclòs a la reforma laboral) o l'obligació per als bancs fusionats d'incorporar un objectiu quantificat d'increment de crèdit a famílies i pimes. Alhora, però, ha impulsat altres mesures que han perjudicat els empresaris, com la pujada de l'IRPF que paguen els autònoms del 15% al 21% o l'ajornament fins al 2014 de la rebaixa d'un punt de les cotitzacions socials, que era considerada una contrapartida a l'augment de l'IVA.

Malgrat que pugui semblar paradoxal, la nova llei hauria d'evitar que augmenti la burocràcia, una de les principals queixes dels empresaris. De fet, un dels principals objectius de la llei d'emprenedors hauria de ser agilitzar els tràmits, segons afirmen els empresaris consultats. A Catalunya, la Generalitat ja ha impulsat algunes lleis en aquest sentit (mireu l'article següent), que ara han quedat paralitzades per la convocatòria d'eleccions.

Objectius

Les qüestions relacionades amb l'administració (des de la burocràcia fins al pagament d'impostos que consideren injustos) és la gran protesta, però no l'única. La segona principal queixa és la falta de crèdit, ja que els bancs han restringit dràsticament els préstecs i això ofega moltes companyies. Els empresaris, però, són conscients que aquest problema és de difícil solució, en part perquè les restriccions bancàries es deuen en bona part a les exigències de capital que estableix Brussel·les. "El crèdit no fluirà per una llei", admet Marc Bonavia. De totes maneres, l'administració podria jugar un paper important si intercedís amb els bancs fent d'avalador dels projectes empresarials que consideri viables, explica Salvador Duarte, president de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya.