La revolució de les impressores 3D: fes-t'ho tu mateix

Cody Wilson, un nord-americà de 25 anys, va ser notícia fa uns dies per haver fabricat una pistola amb una impressora 3D. El govern dels Estats Units el va obligar a retirar d'internet els arxius que havia penjat perquè qualsevol persona pogués fabricar-se l'arma, que va anomenar Liberator. Però en només dos dies se'ls havien descarregat unes 100.000 persones. Espanya va ser l'estat del món amb més descàrregues. Aquest cas va fer augmentar exponencialment l'interès per la impressió 3D, considerada una revolució perquè està penetrant a les llars.

És d'origen industrial i existeix des dels anys 80 en múltiples formats. La tècnica del fil de plàstic es va crear el 1986, però recentment s'ha democratitzat perquè algunes empreses i persones n'estan fabricant models més petits i assequibles. La tècnica funciona amb impressió per capes, mitjançant el llançament d'un fil de plàstic sobre una base. És a dir, que la impressora crea l'objecte a partir del no res.

El temps de fabricació pot anar de pocs minuts a hores, en funció de la impressora, de la dificultat de l'objecte i del tipus de plàstic. Els més usats són el PLA i l'ABS, que es treballen fàcilment, però els resultats no tenen la perfecció d'un producte acabat. Un quilo d'aquests plàstics pot costar a partir de 20 euros. No obstant, investigadors i usuaris experimenten i proven constantment nous materials per poder produir amb millor qualitat i diversificar els productes.

Reproduir o imaginar

Amb una impressora 3D es poden imprimir tant models que es poden trobar a internet com objectes creats per un mateix. No cal ser un entès en informàtica ni en disseny per fer-ho i hi ha programes molt senzills i lliures, com l'SketchUp, segons expliquen els experts.

Norbert Rovira, creador del grup 3D Printing Barcelona, assegura que "és molt senzill agafar models d'internet i imprimir-los, i arribarà un moment que tot el que ens puguem imaginar estarà penjat a internet, però el futur anirà cap a dissenyar". "Fa 20 anys utilitzar un ordinador estava reservat gairebé només a experts i ara tothom ho fa", compara Tomás Díez, director de Fab Lab Barcelona, un laboratori de fabricació i innovació a petita escala.

La impressió 3D cada cop és més útil en l'àmbit professional i té, per exemple, aplicacions mèdiques, com fer pròtesis. Però són moltes les empreses que se'n poden beneficiar per fabricar els prototips d'una manera ràpida i barata. ProtoRapid, una empresa de fabricació de peces i prototips, ha fet una impressora 3D que ven a empreses. "Són empreses que es dediquen a R+D i necessiten prototips per comprovar que allò funciona", explica Javier Pairet, gerent de ProtoRapid. Però adverteix que "per fer producte definitiu encara queda temps".

Juan Pablo Quintero, director de la consultora de disseny i fabricació Mediodesign, explica la utilitat d'una impressora 3D per a la seva empresa: "La vam comprar per a un projecte en què les peces eren difícils de produir, i va funcionar. Es poden fer peces que abans feia un motllista, i són fortes, consistents, millors des del punt de vista funcional i més barates".

Quintero creu que hi ha sectors, com la bijuteria, per als quals s'obren grans horitzons, ja que es pot produir amb molta facilitat. "Hi ha empreses que poden fer producte final, com les de joieria, i amb un mínim sobrecost es poden customitzar i personalitzar els productes", explica Tomás Díez. A més, la impressió 3D "accelera la innovació perquè en redueix molt el temps i el cost", segons Díez. Segons el director de Fab Lab Barcelona, estem davant una "tercera revolució industrial" perquè "el model industrial està en reinvenció i a poc a poc s'anirà substituint el fet d'importar de la Xina per fer-ho aquí".

A casa

Aquest canvi industrial també implica que les impressores 3D acabin arribant a totes o a bona part de les llars. A casa, de moment, les aplicacions no són gaires, perquè les màquines assequibles per a una família mitjana encara no ofereixen prou qualitat. "Acabaran proliferant i sent presents a totes les cases, com les impressores de paper, però serà quan millorin més i es tracti de prémer un botó i ja està", explica Norbert Rovira.

Des de 300 euros es poden trobar impressores 3D, però se les ha de muntar el mateix usuari. Són màquines senzilles que requereixen molt de manteniment i calibratge. N'hi ha, però, a partir de 1.500 euros, com les Cube o les MakerBot, que ja són per endollar i imprimir. Tomás Díez creu que "estem a mig camí de poder fabricar-nos una muntura per a les ulleres o un plat extra, si tenim convidats i ens en falta un", i vaticina que "en menys de cinc anys pot ser un producte de consum massiu". Rovira ja n'ha tret un profit pràctic: ell mateix es va arreglar la cisterna del lavabo fabricant amb la seva impressora la peça que se li havia trencat.

Javier Pairet, gerent de ProtoRapid, creu que "quan la tecnologia avanci, la gent en comprarà perquè al núvol hi haurà els objectes que trobes a totes les cases", però opina que no hi ha la necessitat real de tenir una impressora 3D a casa. No obstant, creu que es generarà, i cita Steve Jobs: "Va dir que si hagués preguntat als seus clients quina necessitat hi havia de l'iPad, hauria trobat que cap necessitat. Per això va haver de crear-la".