Els regals de Reis arriben per missatger
Potser perquè saben que som republicans, Melcior, Gaspar i Baltasar dimarts no van passar per casa nostra. El seu paper de Reis d’Orient el van fer els repartidors de DHL, Seur i MRW, que ens portaven els regals que havíem comprat en botigues electròniques. Potser els establiments tradicionals hauran notat una disminució del negoci aquestes festes, però les empreses de missatgeria estan vivint una nova època daurada gràcies al comerç electrònic de productes físics, que cal portar al domicili dels compradors.
Aquesta última fase de les transaccions és cada vegada més important per a l’èxit de tot plegat. Els venedors proporcionen un codi de seguiment que permet veure a la web del transportista en quina situació està cada paquet i l’albarà de lliurament queda substituït per un ordinador de butxaca que actualitza l’estat en temps real. La tarifa plana anual en despeses d’enviament que ofereixen algunes botigues ja no només evita que aquest cost avorti la compra abans de pagar sinó que ha passat a ser un argument que fomenta compres més freqüents, ja que desapareix l’incentiu per acumular-les i pagar menys en transport. Per evitar els lliurament fallits, que són al voltant del 20% del total perquè a les finques urbanes ja no hi ha conserges i molts compradors suburbans viuen en cases unifamiliars, es poden especificar franges horàries de presència a la llar cada vegada més precises, de menys de dues hores, o bé indicar fins a l’últim moment un domicili alternatiu on deixar el paquet, sigui el d’un veí, el lloc de treball o una delegació pròxima.
Cada vegada veurem menys dependents de botiga, però acabarem coneixent pel nom el repartidor que ens porta el que comprem. Segur que d’aquesta relació sortiran nous negocis, tant per a les empreses de missatgeria com per a nous implicats: Uber ja està provant a Hong Kong que els seus taxistes ocasionals lliurin també paquets a domicili.
