Empreses 15/09/2013

El racó del consumidor

Josep Maria Galí
2 min

El més buscat

¿Hauríem de pagar els costos ambientals del turisme? Vaig posar aquesta qüestió al Twitter amb l'esperança que algú m'ajudés a trobar-hi una resposta. De seguida em van contestar i repiular unes quantes persones. Em va sorprendre agradablement que algú pensés en la piulada. I que es prenguessin la molèstia de donar-me pistes i opinions. Aquest estiu les xarxes socials han bullit com mai, potser. Els wifi anaven buscats com els rovellons a la tardor. Una casa sensewifi costava de llogar, un bar amb wifi tenia assegurada la clientela. "Tenim wifi obert!" és la promesa que s'ha de fer.

Romàntics?

Vaig veure una parella sopant en un restaurant romàntic amb els seus smart-

phones . Els tocaven, fins que quedaven ben ditejats, els somreien, els deixaven de costat de manera efímera i tornaven a enganxar-s'hi. De tant en tant es miraven (la parella, vull dir), es deien alguna cosa i hi tornaven. Jo pensava que potser no tenien gaire a dir-se i preferien estar junts sopant, però fent vida social a través de la xarxa. Em sembla una d'aquelles coses curioses que ens imposa la modernitat tecnològica. ¿O és que hi havia tan soroll que l'única manera de parlar era a través del mòbil? Potser estaven parlant entre ells, dient-se coses romàntiques, enviant-se cors i floretes a través del WhatsApp...

Soledat

Més estímuls i més estrès. He vist gent molt estressada aquest estiu. Jo vaig marxar uns dies a creuar el Pirineu en bicicleta, per una ruta no comercialitzada: un repte ineludible, d'aquestes que comencen per trans , com transport . Vaig passar per un indret on les marmotes no s'amagaven. Encara queden llocs de silenci -vaig pensar-. "Vas sol?", em preguntaven. "Sí", els deia. I no pas per tenir reflexions transcendents. Vaig sol perquè almenys un cop a l'any vull sentir l'angoixa d'escoltar-me a mi mateix... potser tinc alguna cosa interessant a dir-me.

stats