'Outlets'
Tothom ho sap. Els outlets són el format de moda. Outlet és la paraula màgica, la promesa de tocar el cel a preu de low cost , la felicitat de poder explicar als amics que som els més llestos, els que hem aconseguit aquesta o aquella marca internacional de luxe o de lujillo -com descriu amb sorna un bon amic- a preu de bagatel·la, de fotesa intranscendent, innòcua, i potser també incolora i insípida, i tot plegat sense posar en perill les nostres fràgils economies, segrestades per un conglomerat sistèmic i inescapable d'obligacions de pagament que ens deixa pelats a cada començament de mes.
Paradís
Observo una senyora francesa entrevistada per la televisió mentre visita un nou outlet a la Jonquera. Se la veu feliç, radiant, li brillen els ulls. Diu que viu a prop de Perpinyà i està encantada. Sembla ben bé que li hagin posat el paradís a tocar de la frontera i de casa seva. La càmera enfoca un self-service d'allò més industrial, net, d'un acer inoxidable brillant: de tanta higiene segur que els bacteris en fugen. La senyora no es pot contenir: "I el bufet és excel·lent, tot es veu tan fresc... I bé de preu". Una família de Figueres hi ha anat per passar-hi el dia. "Sempre cau alguna cosa...", diuen.
Inacabats
Anar als outlets en aquests temps de crisi s'ha convertit en una festa. La gent hi troba sempre el que vol (ja se sap que l'oferta ajusta les preferències) i, a més, "tan bé de preu...! A la botiga normal val el doble!" És el que solem dir. Així ens espolsem el sentiment de culpa que ens rosega l'inconscient quan comprem una cosa que no necessitem, però que volem amb passió, que ens agrada tant que no ens en podem estar, que quan no la tenim ens crea la sensació d'estar inacabats, i quan la tenim ens acaba d'inacabar. Aquesta roda permanent d'insatisfacció narcisista potser és una de les debilitats de la nostra condició humana...
