Cap d'Any
Cap d'Any al carrer Alemanys, en ple call de Girona. Toca fer canelons, que així tothom queda ben ple i fan de plat únic. El meu amic Joan Manel m'acompanya a la plaça, que està molt animada. Uns pagesos munten la parada fora del mercat i venen verdures de l'hort. Algú encara ha trobat algun bolet tardà -llengua de bou i trompetes- i l'exposa en caixes de fruita, no en cistells, com els boletaires de la C-16 que atrapen els barcelonins baixant de la Cerdanya. Tot respira ciutat, civilitat, normalitat i bonhomia.
Ingredients
Un quilo de carn picada, tres fetgets de pollastre, quatre cebes, 100 grams de ceps assecats, farina, llet, un quilo de formatge ratllat, una mica de tòfona negra i pasta seca per als canelons. Arribem a casa. Mans a l'obra. Cuinar m'agrada perquè requereix treballar de pressa i bé. Amb concentració. No suporto haver de donar conversa quan cuino. Estic en estat de flux, flowing , com diuen els psicòlegs americans. Experimento una nova manera de fer la beixamel, amb ceps i tòfona, per barrejar amb la carn. Una altra per a la cobertura dels canelons. Hi tiro un raig de cervesa. Quatre fils comptats de formatge ratllat dins de cada caneló. I al forn...
Agradaran?
És curiós fins a quin punt ens fa feliços treballar per als altres i que a sobre t'ho agraeixin. La recepta va funcionar i de quaranta canelons no en va quedar ni un. A tots els pares ens agrada veure com mengen i creixen els nostres fills. I si els agrada el que tu mateix has fet i, a sobre, t'ho agraeixen tens doble satisfacció: satisfacció de pare nodridor i satisfacció de pare educador. Heus aquí com comença el meu any: satisfet amb les coses petites de cada dia. Amb normalitat. La que probablement no tindrem en els mesos que vénen. Us desitjo un bon any, estimats lectors...
Josep Maria Galí és professor d'Esade i consultor.
