Empreses 28/02/2016

Habitatges que surten de la fàbrica

La industrialització entra en el sector de la construcció per fer pisos de més qualitat i d’una forma més sostenible i segura

-xavier Grau
6 min
Habitatges que surten de la fàbrica

Un 80% dels edificis de l’Estat són tan antics que ara no passarien cap prova d’eficiència energètica. I tot i que és cert que el Codi Tècnic de l’Edificació vol capgirar aquesta situació, la majoria d’edificis s’estan construint gairebé amb les mateixes tècniques que fa un segle. Per això hi ha qui creu que cal industrialitzar els processos constructius, cosa que suscita reticències, tant entre els actors del sector com entre els usuaris. Ho resumeix molt bé un estudi dirigit per Miguel Pinto, president de la fundació Vía Célere, i en què van participar diversos especialistes del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC): ¿A qui li agrada que els cotxes cada dia consumeixin menys? A tothom. ¿A qui li agrada viure a un habitatge prefabricat? A ningú. El cert és que tothom vol un automòbil com més nou millor, perquè du més tecnologia incorporada, és més fiable, més segur i consumeix menys. Però l’habitatge prefabricat s’associa a les construccions de mala qualitat que es van fer a Espanya després de la Guerra Civil i a Europa després de la II Guerra Mundial.

Però ara cada cop hi ha més veus que aposten per una industrialització dels processos en el camp de la construcció per fer més tecnològica, segura, eficient i sostenible la “fabricació” d’habitatges, seguint l’estela d’altres productes industrials com l’automòbil, els productes químics i farmacèutics o de qualsevol altre sector dels béns de consum. Juan Velayos, conseller delegat de la promotora Neinor Homes, sosté que la industrialització és bona i defensa la introducció de la tecnologia en el negoci. “Venim de la prehistòria, en aquest sector”, assegura.

De fet, de cases prefabricades ja fa molt de temps que se’n fan: de fusta, de formigó o amb combinació de materials. I en altres països estan molt esteses. Però a Espanya, on la majoria dels habitants viuen en edificis verticals, és més difícil. Per això la industrialització s’ha anat introduint en algunes parts. Tothom sap què és un plafó de pladur, que cada cop s’utilitza més per fer envans. També hi ha forjats, façanes i altres elements de l’obra prefabricats. Però ara es vol anar més lluny. Treure el màxim d’operaris de l’obra i portar-los a la fàbrica perquè hi facin el màxim d’elements de l’habitatge.

Si vostè es compra un pis dels que estan construint a Magòria, als terrenys de Can Batlló, potser no ho sabrà, però el lavabo, sencer, ha sigut fabricat en una fàbrica de Navalcarnero de l’empresa Conspace, una filial de la promotora Vía Célere. Juan Antonio Gómez-Pintado, que és el president d’aquesta empresa i també de l’Associació de Promotors Constructors d’Espanya (APCE), diu que vol passar d’un 5% actual dels processos industrialitzats en la construcció a un 15% el 2020. Per què ha començat amb els lavabos? Ho explica molt clar: perquè aglutinen el 70% dels oficis que es mouen en una obra (paletes, lampistes, fusters...). Per tant, si els treus de l’obra i els portes a la fàbrica guanyes molt en eficiència, sostenibilitat i seguretat. I si plou, neva o es fa fosc, la producció no s’atura com a la construcció tradicional. I a més, comenta fent broma, el client final, el comprador del pis, sabrà que el seu inodor no ha sigut fet servir per cap dels obrers mentre es feia la casa. Perquè tal com arriba el lavabo sencer a l’obra, queda acoblat i precintat fins que el propietari pren possessió del pis.

Gómez Pintado hi creu tant, en el model industrialitzat, que ha fet la seva pròpia fàbrica. Ara només hi fa lavabos per a les seves promocions, però aspira a fer-hi també cuines i servir, a més de les seves obres, les d’altres. El president de Vía Célere creu que el negoci anirà a més. Segons diu, a Espanya només hi ha quatre fàbriques de lavabos, quan a la resta d’Europa n’hi ha 38. Creu que el model s’anirà estenent.

Una altra de les promotores que agafa embranzida en aquesta sortida de la crisi, Neinor Homes, no ha fet el pas de crear una fàbrica, però sí que vol investigar nous models constructius. Per això ha fet un llibre blanc intern, que recull els sistemes, els processos i la qualitat en les seves promocions. Però a més, pensa en la recerca i innovació com a clau de futur. Per això recentment va demanar a un selecte grup d’industrials i arquitectes que fessin diferents propostes per un edifici a Alcobendas, en un solar que té l’empresa. Ara, vistes les idees, el següent pas serà encarregar l’obra amb les millors solucions de materials, tecnologies i processos, alguns d’industrialitzats, explica el seu conseller delegat, Juan Velayos. Està convençut que, amb temps, la prefabricació augmentarà.

De models n’hi ha de diferents. La construcció en fàbrica s’ha utilitzat, per exemple, en algunes noves remuntes en edificis de l’Eixample de Barcelona. La companyia La Casa por el Tejado ho està fent al carrer Enric Granados, aixecant dues plantes noves sobre un edifici antic de tres pisos. Les dues plantes noves, fabricades en sec al taller, s’han transportat fins a l’edifici i s’han col·locat amb grans grues sobre la construcció existent. Un cop instal·lada l’estructura i els paraments, s’acaba in situ l’interior i les instal·lacions. Una solució que, sobretot, escurça molt els terminis, ja que tot el procés es pot allargar uns quatre mesos, quan per fer el mateix amb obra tradicional es tardaria 12 mesos mínim.

Solvia, la immobiliària del Banc Sabadell, també està experimentant amb la industrialització en una promoció de cases unifamiliars al Maresme. Fins i tot són cases preparades per créixer si la família augmenta. Els habitatges no s’han fet d’una manera tradicional sinó que han sigut dissenyats i construïts mitjançant un procés industrial amb un nou sistema d’edificació modular integral. Cada habitatge està format per dos mòduls industrialitzats de formigó armat d’altes prestacions i amb un elevat aïllament tèrmic. Cada mòdul, al seu torn, és independent de la resta i això evita, per tant, la transmissió directa del so, cosa que permet obtenir un aïllament acústic millor.

Però no tot és tan meravellós. La industrialització de la construcció té moltes coses positives, però també hi ha alguns inconvenients, com assenyala el soci fundador de l’estudi d’arquitectura Harquitectes, David Lorente. No renega del sistema, i fins i tot l’ha utilitzat per algunes obres, com una residència d’estudiants a Sant Cugat del Vallès. Lorente indica que la industrialització pot ser molt vàlida per alguns tipus de construccions que tenen molts elements repetitius, com és una residència d’estudiants o un hotel. Al final, s’acaba fent la mateixa peça molts cops, cosa que fa rendible la fabricació.

Això pot permetre escurçar els terminis de la construcció, si es planifica bé el procés, diu, però també pot encarir-ne alguns aspectes, com el transport. Perquè al final, si es fabriquen els mòduls en formigó, acer o fusta i s’han de transportar fins a l’obra muntats, el que s’està transportant en gran part és aire, i això és molt ineficient.

Per a Lorente, la construcció industrialitzada “pot anar bé si s’utilitza bé, però no val per a tot arreu”. Distingeix dues possibilitats dins de la industrialització de l’habitatge. Una seria la construcció en fàbriques de mòduls que després es porten a l’obra i es connecten. És a dir, elements de la casa ja acabats. Però una altra possibilitat és industrialitzar determinats processos. Per exemple, en lloc de tenir un fuster a l’obra, es poden dissenyar totes les peces de fusta que es necessitaran i tallar-les i numerar-les a la fàbrica. Això és podria fer amb altres elements de l’obra.

A més, té un avantatge, ja que molts cops si el material és a l’obra pot estar mal emmagatzemat i pot fer-se malbé, per la pluja o bé per la humitat. Lorente creu que les cases prefabricades poden donar una sensació de fredor que molts cops no és el que es busca en una llar. Però tornant a la comparació amb la indústria de l’automoció, que possiblement és la que més ha evolucionat, es pot arribar a la personalització: ara molts fabricants personalitzen els cotxes a demanda de cada consumidor, que pot escollir el color de la carrosseria, l’entapissat dels seients, si vol sostre solar o no, i moltes altres opcions que s’incorporen en el moment de la fabricació. Això també podria acabar arribant a les cases prefabricades.

stats